La costa verda

No és un titular gens original. Així, Costa Verda, és com es coneix el litoral asturià i no podria ser una descripció més precisa. El concepte de platja salvatge als que ens té acostumats el Mediterrani, el mar que ens toca més a prop, té poc a veure al que ens trobem en aquest racó de Cantàbric que té a uns quaranta quilòmetres els Picos de Europa i on de camí a la platja pots haver d’esquivar les vaques pasturant. De fet, per als que tinguin dificultats per triar entre mar i muntanya, aquesta és la seva opció. Allotjar-se en un dels pobles que són porta de la serralada com Arenas de Cabrales i fer imprescindibles tipus la ruta del Cares i l’endemà apropar-se a la costa de Llanes per passar un dia de platja és del tot factible. El consell? consultar la predicció meteorològica perquè els estius del nord espanyol són meteorològicament parlant molt particulars i un 15 d’agost pot perfectament ser una jornada que no convidi al bany.

Però si avui és un dia de sol una opció és deixar el cotxe a la vora de la platja de Gulpiyuri (un fenomen que s’ha de veure) i fer la ruta fins a una de les platges més maques de la zona, la de San Antonio, caminant. Això sí i a mode d’avís, en algun tram podrem vorejar pels penya-segats i gaudir del paisatge però també haurem de recórrer a camins més allunyats per completar el trajecte. A San Antonio l’any passat els lectors de Condé Nast Traveler la van escollir millor platja d’Espanya i enguany malgrat que ha perdut el primer lloc del podi en detriment d’una de gaditana, segueix en el rànquing de les cinc primeres. El secret de l’èxit és sense dubte la bellesa verge i salvatge, que només es pugui accedir caminant (hi ha l’aparcament d’una platja propera a pocs minuts, però) i que hi hagi zero serveis. Així que si s’han de passar unes hores cal anar equipat amb l’imprescindible picnic. I als intrèpids recordar-los que és una platja sense vigilància.

A qui la platja no li apassioni, acostar-se a racons com aquest també té el premi de gaudir d’unes vistes espectaculars. Un lloc privilegiat per fer-ho és des d’on s’aixeca una ermita dedicada a....San Antonio! Si hi aneu un dia típic d’estiu no podreu evitar compartir l’espai amb unes quantes desenes de visitants més. I és que platja és platja ja sigui costa Verda, Brava o Daurada. Si la meteorologia convida, hi haurà gent. I més si aquell racó apartat es comença a popularitzar.

NO T'HO PERDIS

Gulpiyuri

Una platja sense sortida al mar però el Cantàbric s’ha fet un forat entre els penya-segats i ha convertit aquest fenomen en un monument natural. Són uns 40 metres de platja per admirar.