Ciutat de les mil estàtues

Si una paraula pot definir a Skopje, la capital de Macedònia del Nord, és exuberància. La riba del riu Vardar, que divideix la ciutat, acull a banda i banda nous museus, edificis governamentals i un teatre nacional reconstruït d’estil neoclàssic que xoquen amb el caràcter modernista de la major part de la ciutat.

Aquestes obres arquitectòniques són fruit del projecte Skopje 2014 que el govern va impulsar amb l’objectiu de rentar la cara a la ciutat i reivindicar al món la seva història. En un principi, el govern va pressupostar les obres en 80 milions d’euros, però la seva magnitud va fer que es superessin els 600 milions, fet que va generar molt malestar al país.

A banda de la reconstrucció d’edificis, el projecte també va preveure la ubicació de multitud d’estàtues a la capital. La seva desproporció fa referència tant al nombre com a la mida. Són exageradament grans i apareixen a cada racó de la ciutat, que n’està atapeïda. Les obres representen personatges històrics de la regió i busquen recordar que Skopje ha donat vida grans personatges, com ara Maria Teresa de Calcuta.

Però la figura més polèmica és el monumental guerrer de bronze que s’alça al llom d’un cavall custodiat per lleons i que representa Alexandre el Gran. La seva construcció va enfurismar la seva veïna Grècia, ja que ambdós països reivindiquen Alexandre el Gran com a part del seu patrimoni històric. Ara bé, les disputes entre els països veïns es remunten al 1991, quan la regió es va independitzar de Iugoslàvia i es va autodenominar República de Macedònia, fent que Grècia l’acusés d’apropiar-se d’una identitat que no li corresponia. Atenes també va reclamar com a propis el Sol de Vergina, provocant que el 1995 Macedònia hagués de canviar la bandera. Les disputes van relaxar-se el 2019, quan les dues parts van acordar rebatejar el país amb l’actual nom de Macedònica del Nord.

Però més enllà de les recents façanes, fruit d’una crisi identitària, Skopje alberga el llegat de l’Imperi Otomà, que va deixar marques orientals al cor de la ciutat. Travessant el riu Vardar pel Pont de Pedra s’arriba a l’Antic Basar, que va ser l’epicentre comercial de la ciutat. El pas otomà també va deixar una trentena de mesquites, antics hammams i caravanserralls. Sens dubte, és una de les zones amb més història de la ciutat que convida a perdre-s’hi.

NO T'HO PERDIS

MUSTAFA PASHA

La mesquita de Mustafa Pasha és la més important del país. Es remunta a l’època otomana i la seva forma original es conserva pràcticament intacta. S’ubica a la part alta de l’Antic Basar.