Austeritat i minimalisme

El frare Pedro de Alcántara buscava una racó on entregar-se a Déu en absoluta pobresa i va fundar un convent que és centre de pelegrinatge des de fa segles. Dels devots de qui després va ser canonitzat sant i dels visitants atrets per un espai tan singular, enclavat en la devesa extremenya, a mig camí entre Càceres i Plasencia.

Era mitjans del segle XVI, temps d’agitació eclesiàstica impulsats per religiosos que volien recuperar els orígens cristians i fugir de l’opulència, les comoditats i les riqueses de l’Església. Pedro de Alcántara va entrar a l’orde franciscana després d’abandonar els estudis de lleis a Salamanca i portava anys predicant l’oració quan li van cedir una parcel·la a Pedroso de Acim per aprofundir en la vida de contemplació que anhelava. Explica un frare en la visita guiada al convent de la Puríssima Concepció El Palancar que considerava el fundador que no calien més de 80 metres quadrats per viure. I ho va fer realitat a un recinte de 72 metres quadrats amb totes les dependències per als frares en dimensions mínimes reconegut com el convent més petit del món. Fra Pedro de Alcántara volia austeritat i una vida gairebé d’eremita que va plasmar al conventino amb un claustre de pals de fusta sobre pedres sense cap ornament en una superfície d’un metre que recull l’aigua de pluja fins a un mini aljub. Parets de pedra sense decoració, una cuina que sembla d’ús individual, el refectori amb un mini banc de pedra i sense taula per a àpats frugals i molts dies de dejú, vuit cel·les de portes estretes per recordar les dificultats per arribar al cel i una fusta per llit i una petita capella amb mosaic i escultura per celebrar el nomenament del sant.

El convent primitiu està envoltat des del segle XVIII per un altre senzill i auster però més ampli, per a vint frares i per als pelegrins seguidors de Sant Pedro de Alcántara. Ara hi viuen cinc franciscans i algun visitant que comparteix la vida de retir seguint la filosofia del frare de qui Santa Teresa de Jesus -a qui ell va encoratjar a fer la reforma carmelita- deia que en 40 anys va dormir hora i mitja al dia i que estava tan prim que semblava fet d’arrels d’arbres.

NO T'HO PERDIS

Una pedra

Era l’única comodidat que es concedia Pedro de Alcántara. Tenia per cel·la un petit espai sota l’escala on no cabia dret ni estirat. Entrava de costat i ajupit perquè media 1,90, per dormir assegut recolzant el cap en una fusta una estona.