Capital de la pedra en sec

Vilafranca és aquell poble perdut a la muntanya on el vent i el fred són l’esperança, que cantava el grup de folklore local Adesiara, però també és el de la fàbrica gran (Marie Claire), el de la vitalitat cultural, el de camins i camins per perdre’s i on, possiblement, més exemples de pedra seca hi ha al món. Ubicat a cavall entre les muntanyes de Terol i Castelló, al final de la serralada Ibèrica, la seva situació geogràfica per sobre dels 1.125 metres d’alçada fa que els hiverns siguin durs i la terra, escassa. Per això, el desenvolupament de la tècnica de la pedra en sec és vista al municipi com una eina fonamental per a la subsistència des de fa segles i segles. Així, qui visita el poble es troba amb més de mil casetes de pastor, de totes les mides i construccions, i amb immenses fileres de parets de pedra que contenen tots els enginys imaginables, com ara comptaovelles, escales per salvar bancals, amagatalls per a ferramentes agrícoles, pous d’aigua naixent i capricis de masovers delerosos que un dia decidiren jugar i provar de paredar amb les pedres en vertical o fer el senyal de la creu enmig de la paret. Però, entre totes elles, cal destacar el conjunt de les Casetes de Calces.

Emplaçades a la lloma del davant del mas de Tosca i dalt dels meandres que el riu de les Truites fa a la zona d’escalada de la Gotera, les casetes de Calces són un exemple impressionant d’arquitectura en pedra seca, amb galeries profundes de teulades a dos vessants, parets a tall de fortificació, amagatalls per al ramat i detalls diversos que ben bé paguen la pena una visita.

Fa poc més de dos anys la Unesco va proclamar la tècnica de construcció de la pedra en sec com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. L’especificitat de les construccions a Vilafranca es dona en molts sentits, però el més visible tal vegada siguin les aleres, un acabament de les parets fet en vertical que reforça els murs, impedeix que la neu s’acumuli i permet filtrar el pas del vent. Aleres, vent i neu; tres elements que formen part del paisatge natural i humà de Vilafranca i en part també de la comarca dels Ports, on s’ubica. Cal visitar el pioner museu de la Pedra en Sec que posa imatges a tot allò que significa per al poble, però també una gastronomia de muntanya revitalitzada amb moderns restaurants, activitats culturals per donar i vendre i un paisatge impressionant en qualsevol moment de l’any.

No t'ho perdis

La Pobla

El llogaret és l’origen del municipi i marca el terme des de 1239, any de la Carta Pobla. L’església de Sant Miquel i el pont gòtic són del segle XIII i porta d’entrada de Jaume I al País Valencià.