“Sortir a la muntanya amb un gos és un privilegi”

Aviat farà un any al capdavant de la gossera. Quin balanç en fa?

És veritat, vaig començar el 17 de setembre del 2020 i des de llavors podem estar molt satisfets de la feina feta. Aprofitant que no som una protectora d’animals, hem intentat donar un canvi de rumb a la gossera per oferir un altre tipus d’imatge.

A quin tipus d’imatge es refereix?

Doncs que en no ser una part pública tenim un ventall més ampli d’accions per millorar la vida dels gossos. Tot i estar tancats en gàbies, els donem alternatives perquè surtin a passejar a l’exterior amb volun­taris.

I abans com era?

La imatge que es tenia era que el gos que venia a la gossera era per venir a un lloc on estar presoner. Hem de tenir en compte que són gossos abandonats i que abans no hi havia prou temps per cuidar-los, així que es passaven molt de temps tancats en gàbies. En certa manera, la paraula gossera era molt agressiva i ara és totalment diferent. Volem que l’estada del gos sigui el més curta i el millor possible.

Quin missatge traslladaria a qui s’estigui plantejant adoptar un gos?

Tots els gossos que arriben aquí han vingut per algun problema de comportament i ens necessiten, perquè un gos també se sent sol i necessita l’escalf dels humans.

Quant de temps es passen de mitjana els gossos a la gossera?

Això depèn una mica de les circumstàncies generals. En plena pandèmia, en sortir del confinament, va haver-hi un boom d’adopcions de gent que volia sortir al carrer acompanyada d’un gos. Bé, és que tenir un gos t’incita a sortir de casa i poder fer-ho a la muntanya és un privilegi.

Llavors hi ha més sortides...

No exactament, perquè passats uns mesos també hem vist que hi ha hagut famílies que han hagut de deixar els seus gossos a la gossera per problemes econòmics. Però la balança està equilibrada entre sortides i entrades.

Quins són els perfils de persones que predominen en l’adopció?

Clarament hi ha dos perfils tipificats. Un és la família que té nens amb una edat suficient per fer-se càrrec del gos i compartir els moments de vacances i festa. I l’altre és la persona jove, dinàmica i muntanyenca que vol un gos perquè l’acompanyi a les excursions.

Per acabar, d’on li surt la passió pels gossos?

En l’àmbit professional he dedicat tota la vida a la neu, però des de petit no he entès la vida sense un pelut al costat.