Aleix Roig
“Andorra té l'avantatge de disposar d'un cel privilegiat”
Va ajudar a posar en marxa el parc astronòmic de Prades, a Tarragona, i des de l’empresa Mizar Xperience està assessorant el comú de la Massana per protegir el seu cel fosc i aconseguir l’acreditació de la Fundació Starlight.
Com arriba a ser astrònom?
Bé, podem dir que soc astrofotògraf i divulgador científic. El que sí que soc és guia astronòmic acreditat per la Fundació Starlight, que també certifica els millors territoris de cels foscos.
Què és ser guia astronòmic?
Soc fundador juntament amb l’especialista d’observació del cel Georgina Serven d’una empresa que fa assessoria en astroturisme, i el que fem és aportar valor a territoris rurals que tenen aquest patrimoni que són els cels foscos.
I com és el cel d’Andorra?
És un cel privilegiat i té un avantatge, i és que està envoltat de paisatges foscos, com ara el Pallars, protegit per la legislació catalana, o a França, amb una zona protegida i la zona de l’Arieja amb baixa densitat de població.
Però el privilegi ve per l’altura o per la llum?
L’altura té importància però també la meteorologia. És un cel poc contaminat lumínicament per ser una zona diguem-ne remota. Però la influència de l’altura és positiva perquè com més capes denses de l’aire deixem sota els peus millora la transparència.
I la meteorologia?
Depèn de cada territori. El millor són les nits destapades i l’hivern és millor perquè hi ha més hores de foscor. A prop trobem el pic del Migdia de Bogorra, a França, que té un observatori a 2.800 metres d’altitud i és especial per l’estabilitat de la imatge. Aquest és un índex que caldrà mesurar més endavant a Andorra. Ara hi ha una oportunitat de país per preservar la foscor que l’envolta.
Dissabte vinent fa una activitat a Arinsal. Què podrem veure?
Començarà a les 19.30 hores al centre d’interpretació i farem una conferència introductòria a l’astronomia. Projectarem imatges audiovisuals, algunes ja d’aquí des d’Andorra i del parc del Comapedrosa. Després hi haurà dos torns d’observació en tres fases. Una primera de reconeixement del cel, una de la mitologia associada a determinats estels i una d’observació de Júpiter i els seus núvols, els anells de Saturn i els cràters de la Lluna.
Alguna característica especial?
Portarem telescopis que ens permeten veure amb detall el cel, tot i que tenen una sèrie de condicionants que hem d’arranjar, però el principal és que ajudem a interpretar el que veiem i per això preferim treballar amb grups petits.
Algun suggeriment per mirar al cel avui?
Tenim la Lluna en fase creixent i a simple vista podem veure Júpiter i Saturn.