“La música antiga és nova per al públic d'avui”

Com va iniciar-se en la música?

Vaig créixer en una família molt musical. El meu avi tocava el violí, el pare és pianista i arranjador i, la mare, professora de piano i directora d’un cor. No és gaire sorprenent, doncs, que comencés a estudiar cant i violí de ben petita.

A l’hora de triar carrera, però, va decidir-se per la psicologia.

En el moment d’encaminar la carrera professional vaig pensar que no podria guanyar-me la vida amb la música. És un món molt complicat.

Ara s’hi dedica. Què va fer que canviés de parer?

Vaig treballar uns anys de psicòloga, però no era gaire feliç fent aquesta feina. Un dia vaig arribar a la conclusió que havia de deixar-ho i anar-me’n a aprendre francès a Ginebra. Allà vaig fer classes particulars de cant amb una la mezzosoprano Isabelle Henriquez, que em va animar a tornar a cantar, i vaig decidir tornar a Espanya per cursar el màster en Musicologia, Educació Musical i Interpretació de la Música Antiga de l’Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc).

Per què va triar aquest màster?

Per la professora de cant històric, la soprano Marta Almajano.

Va ser a Ginebra que va descobrir la música antiga?

No, ja n’havia tocat i cantat abans, però la Isabelle va animar-me a interpretar-ne més.

Per què pot interessar al públic actual la música que va ser composta entre el segle XV i el segle XVIII, que és la que interpreta més vostè?

La música antiga és nova per al públic d’avui. Les músiques del renaixement i el primer barroc no es coneixen ni es toquen tant com els estils més recents. I hi ha moltes joies per descobrir.

Què vol dir?

Cada any es troben partitures escrites fa centenars d’anys als arxius, i això fa que encara sigui més apassionant.

La música antiga s’ha d’interpretar amb criteris històrics rigorosos?

Jo crec que sí. Allunyar-se gaire del que el compositor va concebre quan va crear l’obra la desvirtua.

Quin és el seu repertori preferit?

Tinc predilecció pel renaixement i el barroc espanyols i pel seicento italià.

Quin lloc on ha cantat recorda per la seva acústica?

Hi ha molts llocs que recordo per l’acústica, però si n’hagués de destacar un ho faria per una altra raó. Cantar a la Galleria degli Uffizi, a Florència, envoltada d’obres mestres del Renaixement, va ser màgic.