“Entrenar és la teràpia per sentir-me bé amb mi mateix”

Quan va iniciar aquest camí cap al culturisme?

Vaig tenir una adolescència una mica complicada per tema de bullying a l’escola. Llavors des dels 15 anys, sense cap intenció de competir, vaig començar a entrar per sentir-me millor amb mi mateix. I la gent es va començar a impressionar amb el meu físic però ho vaig anar deixant fins que fa un any em vaig dir a mi mateix que necessitava un canvi de vida i noves metes personals.

Com s’abstreia mentalment quan entrava en un gimnàs?

Doncs com qualsevol persona que li pugui agradar el futbol. En el meu cas, anar a entrenar, a part que sigui el meu esport, és la meva teràpia per estar bé amb mi mateix i passar-ho bé. Et relaciones amb persones que tenen passions similars i et centres en els exercicis perseguint els teus objectius.

Requereix sacrifici i disciplina.

És un esport molt superficial, perquè el que ensenyes és el teu cos i és en el que la gent es fixa primer, però darrere hi ha molts drames i dies que no et ve de gust entrenar.

Com porta el tema de l’alimentació?

Les dietes són una cosa que per a molta gent no és evident. Molts cops et ve de gust menjar una hamburguesa i has de menjar el teu peix.

Li ha costat fer el canvi?

Encara que abans no em preparés per competir ja era una persona que menjava sa. No soc fan dels sucres ni de les porqueries, però sí que en els últims mesos de preparació he trobat a faltar molt els carbohidrats.

Per què?

És a dir, no són l’enemic, però vas mesurant molt les calories perquè has d’estar pesant el menjar i comptar les proteïnes i greixos que consumeixes.

Com se sent ara físicament?

Estic en el millor moment de forma de la meva vida. Encara queden sis setmanes per anar polint detalls de la competició.

Quin aprenentatge extreu d’aquest procés?

Em quedo amb els valors que et fa integrar el culturisme, aplicables en qualsevol aspecte de la vida: constància i sacrifici.

Què troba a faltar?

He hagut de renunciar a anar a sopar amb els meus amics, ara cada dia m’aixeco a les sis del matí... però els sacrificis m’han fet una persona més madura. No vaig perdut durant el meu dia a dia, tinc una recta a la qual haig d’arribar. No em penedeixo gens.

S’hi dedicarà professionalment?

De moment no ho encaro com una feina perquè és el primer cop que competiré. Ara vull treure’m l’espineta i després ja veuré si s’obren noves portes.