“El que no vull abanderar és, sobretot, el mal gust”

Ha estat advocat, director de l’agència de models Élite i, ara, representant de fotògrafs i propietari d’una galeria. Una vida marcada per l’estètica... Què és per a vostè?

Per a mi l’estètica ho és tot. És originalitat i qualitat. La bona matèria primera. La relaciono amb l’elegància i les coses senzilles. La natura és el més estètic que existeix, el més perfecte, i és una de les raons per les quals sóc tan feliç a Andorra. No vull semblar pretensiós ni abanderar el bon gust... però, sobretot, el que no vull abanderar és el mal gust.

N’hi ha molt, de mal gust?

A vegades em sorprèn moltíssim la manca d’estètica i qualitat de propostes que tenen públic. És molt respectable, però sents que vas a contracorrent quan vols compartir propostes de qualitat per raons sòlides.

D’on neix aquesta passió per la fotografia?

De jove m’atreia molt el món de les estrelles de Hollywood, que aleshores desprenia elegància. La fotografia era el mitjà per tenir-hi accés. De fet, un dels primers llibres que em vaig comprar va ser el de Helmut Newton. Així va començar.

Què trobarem a Alta?

Vull compartir un tipus de fotografia que és considerada important i de valor per raons objectives. Obres d’autors que formen part de la història de la fotografia, que surten als llibres i són als museus. Potser no estan de moda, però són sòlids.

Per què l’ha batejat així?

La galeria està a casa meva, a Anyós. Vaig traduir paraules del llatí, per defugir d’un nom obvi, però he acabat amb un nom molt obvi: Alta. Perquè està a 1.342 metres d’altitud.

Estar a Anyós no és una dificultat afegida?

La fotografia és un luxe i la seva compra no és compulsiva. És una cosa que es pensa, s’estudia i es gaudeix. El fet d’haver-se de desplaçar és un filtre, la gent que ve té interès. L’objectiu únic no és vendre fotografia, sinó que també es tracta de compartir-la, divulgar-la i conèixer gent interessant. En una setmana he rebut visites de Barcelona, Burgos, París...

Creu que existeix un públic a Andorra?

He venut molta foto, però de moment a ningú que visqui aquí. És un país amb gent culta, amb sensibilitat artística i poder adquisitiu, per això la labor divulgativa. Ara bé, la meva visió no és local, sinó internacional. El món és un mercat gran.

És una “aventura”?

No sé si anirà bé o malament, però m’ho estic passant pipa. Estic divulgant fotografia, que és la meva passió... i visc en una galeria molt bonica!