"Quan escrius t'hi deixes trossets de pell, però el meu llibre no té res d'autobiogràfic"

Aquesta és la primera novel·la, però no és el seu primer llibre?

No. Tenia escrits uns records del París-Dakar i una editorial em va demana d’escriure’ls per a un públic juvenil.

Com va ser córrer a l’època mítica del París-Dakar?

Hi vaig participar el 1985, 1986 i 1987. Un any amb un Range Rover, el segon amb Pegaso i el tercer any ja anàvem amb una estructura gran amb mecànics i altres amb Camel Team.

Amb qui hi va participar?

Hi anava amb Salvador Canyellas, ja que va ser idea meva d’anar al Dakar. Jo tenia un Range Rover i vam dir al principi de conduir un dia cadascun. Però vaig veure que quan conduïa ell guanyàvem posicions i quan conduïa jo, no, i vam arri bar a l’acord que als trams conduïa ell i als enllaços, jo.

Tornem a la novel·la. Per què es va decidir a escriure-la?

Sempre he tingut interès d’escriure novel·les, però a mig camí em perdia perquè no en sabia estructurar el relat.

La novel·la parla de com afrontem la mort o una situació complicada.

Com l’afronta una persona en situacions límit era la idea original. La meva dona i jo arribàvem a Brussel·les el dia dels atemptats a l’aeroport, a prop de les Nacions Unides. La nostra filla havia arribat a l’aeroport el dia anterior i si hagués agafat l’avió un dia després podria perfectament haver estat allí. Aquí pren forma la idea, que ja m’havia vingut a l’Ateneu.

Es pot afirmar que hi ha una literatura andorrana?

La literatura que escrivim aquí té a veure amb el país, fictici o real, però no deixa de ser escriptura catalana. Si en lloc de ser andorrà fos irlandès, tal vegada la novel·la passaria allà. Els meus personatges pugen al Casamanya i a d’altres llocs d’aquí perquè són els que jo conec.

Aleshores, és literatura en català feta a Andorra?

No hi ha una manera específica d’escriure pel fet de ser andorrà, sinó que es fan novel·les que succeeixen a Andorra. Això és el que jo penso, tot i que algú pugui tenir un altra opinió.

Què hi ha de vostè a la novel·la?

Quan escrius t’hi deixes trossets de pell, però el meu llibre no té res d’autobiogràfic. Vaig escollir un personatge femení per poder prendre distància, fet que em va exigir de fer moltes lectures i moltes conferències per poder entendre com podia pensar el personatge.

El club de lectura de les valls del nord ha escollit la seva obra, nerviós per ser a ‘casa’?

No. Al contrari, molt il·lusionat. Formo part del club i aquí el 99% de la gent serà coneguda i em fa més il·lusió que nervis.