Chase Johnsey
“Els rols de gènere al ballet clàssic són massa anacrònics”
És un dels primers ballarins que han format part de l’equip femení d’una companyia internacional de dansa clàssica. Dimarts 19 d’octubre a dos quarts de deu del vespre presentarà un espectacle basat en la seva història a la sala del Prat del Roure d’Escaldes.
Chase Johnsey
Afirma que els rols de gènere en el ballet clàssic són massa estrictes. Per què haurien de ser més flexibles?
L’art ha de reflectir el que passa a la societat. Els rols de gènere al ballet clàssic són massa anacrònics. O balles com un home o balles com una dona. No hi ha espai per a la diferència.
Com s’enriquiria el ballet des d’un punt de vista estètic si desdibuixéssim aquests rols?
Al ballet clàssic hi ha limitacions arbitràries. Per què una dona no pot saltar més que un home? Per què un home no pot fer moviments que requereixen una gran agilitat? Superar aquests rols permet que aflori l’estil individual de cada ballarí.
Me’n dona un exemple?
Natàlia Óssipova. N’hi ha que diuen que balla com un home perquè té un estil molt explosiu. Però jo no hi estic gens d’acord. Té una veu pròpia. I això és el que compta.
Va iniciar-se en la dansa fent claqué. Com ha marcat això el seu estil?
El claqué és una dansa d’origen popular. No s’ha desenvolupat a l’acadèmia, com el ballet clàssic. Les danses folk m’agraden justament perquè no són tan estrictes i, per tant, permeten un marge de llibertat més als ballarins.
El món del ballet clàssic accepta canvis com els que vostè proposa?
Sí i no. Vaig fer història quan vaig interpretar rols femenins a l’English National Ballet, però des d’aleshores no vaig tornar a trobar feina enlloc més. Aquesta és una de les raons per les quals vaig crear el maig del 2019 amb el meu marit, Carlos Renedo, el Ballet de Barcelona.
I el públic?
El públic ho accepta! Sap valorar el talent i l’experimentació. Barcelona i Catalunya en general són molt obertes. M’hi sento segur, aquí. Puc ser-hi jo mateix, mostrar-me tal com soc.
El 2018 va dimitir de la seva feina a Les Ballets Trockadero de Monte Carlo per assetjament. Les relacions abusives també són un problema al món del ballet?
Depèn de la companyia. No passa a tot arreu, és clar. Però sí que hi ha entorns tòxics, per descomptat.
Com ha canviat la seva manera de ballar des que interpreta rols femenins?
En ballet clàssic, els papers femenins solen ser més complexos, difícils i exigents que els masculins. He hagut de treballar molt la flexibilitat i l’agilitat, però afortunadament són habilitats que ja tenia. M’agrada molt treballar amb dones. M’hi sento molt còmode. Tinc la fortuna que bona part de l’equip del Ballet de Barcelona sigui femení.