“La xocolata és un miracle, una expressió de l'enginy humà”

Com definiria la xocolata?

Com un miracle. És molt difícil arribar a pensar que d’un fruit tan poc vistós com el cacau, que creix de manera natural a les zones amazòniques, es pot arribar a fer un producte tan exquisit. És una expressió de l’enginy humà per veure més enllà i aconseguir transformar-lo en un producte.

Quina és la seva relació amb la xocolata?

Doncs és doble. Primer com a consumidor aficionat i després com a transformador per ser capaç de convertir l’ingredient original en xocolata.

Com li agrada la xocolata?

Que sigui molt respectuosa. Com passa amb tants productes que s’industrialitzen s’acaba perdent el respecte i no tens un producte natural, sinó un producte carregat d’additius com passa quan llegeixes els ingredients d’una rajola de xocolata d’un supermercat.

S’acaba desvirtuant l’essència...

Sí, és una pena i això acostuma a passar quan es fan produccions massives. Nosaltres no som els primers que ho fem al món, però sí a Andorra, on tradicionalment ha vingut molta gent a comprar xocolata i no hi havia xocolates de debò.

I la de Xocland és de debò?

Sí, perquè ens podem permetre el luxe de seleccionar-la gra a gra portant els cacaus premium de Veneçuela i Nicaragua. I no té cap additiu ni emulsionant. I bé, perquè la produïm a Andorra sense humitat ni calor, en les millors condicions naturals.

Pot ser atractiva una xocolata si no és llaminera?

Si per llaminer entén l’ús del sucre, li diré que la xocolata tradicionalment ha estat massa carregada de sucre. Ha d’estar en la quantitat justa perquè sigui agradable al paladar. A Occident abusem del sucre en les nostres dietes.

Cap a quins sabors es mou el paladar del client?

Cada cop la gent va demanant més percentatge de cacau i menys sucre. És una tendència que va començar a França i que s’està estenent arreu del món. També hi ha més educació del consumidor i la gent discerneix més entre diferents tipus de cacaus i afegits com la taronja o el gingebre.

Això no és desvirtuar?

És perfectament legítim, són afegits que no afecten la base.

És com el cafè, que quan és dolent el carregues de sucre o li poses llet, això sí que és desvirtuar i emmascarar el producte.

Hi ha un moment del dia predilecte per consumir-la?

Hi ha la tradició de prendre-la després de les postres, però aquí hi ha gent que té la tradició de menjar la torrada amb xocolata. És un factor cultural.