Esteve López
“Va ser complicat entrenar sense poder competir”
Va iniciar-se en judo amb només cinc anys, i després d’estar aturat cinc anys per falta de motivació, va tornar als entrenaments el curs passat i ara torna a competir. Va estrenar-se amb un setè lloc al Campionat de Catalunya.
Esteve López
Acaben de competir al Campionat de Catalunya. Com va anar?
És cert que buscàvem resultats més alts, però tant nosaltres com els tècnics vam coincidir que es va notar la manca d’activitat de l’any passat.
Llavors, satisfet amb l’actuació?
Sí, encara que buscàvem millors resultats, l’objectiu primordial era tenir bones sensacions, i tots, o la gran majoria, vam trobar-les.
En el seu cas, l’aturada ha estat molt més llarga que en la resta de competidors.
Sí, el meu cas és una mica més especial, perquè feia cinc anys que no competia i vaig trobar molt bones sensacions també.
I com va ser això d’estar cinc anys aturat?
Venia d’una època de falta de motivació, i a principis de la temporada passada vaig tornar a entrenar, però no vam poder competir. Estava amb moltes ganes, però no vam disputar campionats, i enguany la motivació torna a ser molt alta perquè tenim ganes de competir.
Després d’aquesta aturada, com planteja la temporada?
Per part dels esportistes sempre sortim a guanyar i les ganes sempre hi són. A escala dels tècnics no ho sé, però al final l’objectiu és estar motivat i fer els millors resultats possibles, perquè competir amb desgana no té gaire sentit.
El gran objectiu són els Jocs dels Petits Estats de Malta 2023?
Sí, és un dels objectius principals. El judo té representació i l’objectiu és ser un dels afortunats que pugui anar-hi.
Com ha portat això d’entrenar tant sense poder competir?
Va ser complicat entrenar sense poder competir perquè és la part que més m’agrada de l’esport. Va ser difícil i per això enguany la motivació és abismal.
Quines competicions tenen a la vista pròximament?
Aquest cap de setmana n’hi havia una i no hi hem anat, i anem fent a poc a poc el que diuen els tècnics.
Com va començar en el judo?
Amb cinc anys, però era una activitat més i sense pensar en dedicar-m’hi. Vaig deixar-ho als 15 perquè no tenia gaire motivació, i després quan vaig madurar i vaig mirar una mica què fer amb la meva vida i vaig formar-me com a persona, em va agafar el cuquet i vaig tornar.
Fins on li agradaria arribar?
El més lluny possible.
Li és fàcil combinar el judo amb el dia a dia?
Hi ha casos i casos, però si t’agrada i tens motivació és més fàcil. Jo, a més, tinc sort i puc compaginar els horaris amb els entrenaments.