Alba Morán
“Des del principi vaig sentir el rugbi com una família”
El projecte de la selecció femenina va apujar el teló el mes passat. Un debut emotiu davant Còrsega i que el dia 30 viurà la posada de llarg al país. Jugadora del VPC, és la més veterana de l’il·lusionat grup que dirigeix Dani Raya.
Alba Morán
Això de la més veterana és en el bon sentit.
[Riu] A veure, tinc 32 anys i és la veritat, soc la jugadora de més edat de la selecció.
Però aprendrà de les joves a banda d’oferir experiència.
Clar, evidentment. Cadascú aporta el que pot. Les més joves, talent, físic, i jo, potser, una mica de calma al camp.
Entenc que van acollir amb entusiasme la creació d’un femení de 15.
Molta! Hi havia moltes noies fent rugbi i ja es podia fer una selecció. És un somni. Pensi que quan vaig començar em deien si volia jugar i ara el seleccionador [Dani Raya] tindrà feina per escollir, perquè som unes 50 jugadores.
Com ha canviat la història!
Ara hi ha un nivell d’exigència molt gran, has d’anar a tots els entrenaments i això enriqueix molt. És una passada poder entrenar i millorar per poder ser seleccionable. Ha canviat moltíssim.
La selecció va debutar fa un mes contra Còrsega.
Va ser molt especial i molt emotiu perquè va ser el primer cop que podíem sentir l’himne. Va ser a Ajaccio i vam guanyar 17 a 31 fent un gran partit.
Més especial serà presentar-se a l’Estadi Nacional.
Molt més. Ho farem a casa, davant dels amics i de la família, i per presentar el projecte de la selecció femenina a tothom. Serà el dia 30 contra un combinat de l’Arieja, el mateix dia que el masculí juga contra Bòsnia.
La seva afició pel rugbi no ve des de petita.
Sempre havia jugat a bàsquet. De fet vaig arribar a disputar tornejos amb la selecció absoluta, però mentre feia la carrera d’Inefc [Educació Física] l’assignatura de rugbi ho va canviar tot.
En quin sentit?
Era l’any 2009 i vam jugar un partit contra un combinat d’Andorra. M’ho vaig passar molt bé i les noies em van comentar que faltava gent i si volia anar amb elles. Vaig fitxar per l’Inefc Lleida i vaig anar a l’Europeu de Bèlgica.
Allò dels valors del rugbi.
És que és cert. La companyonia que es respira al rugbi és increïble, és espectacular. No havia jugat mai, no coneixia ningú i em va atrapar molt ràpid. És molt amistós tot i em vaig sentir com si fos una família des del principi.
A més, és empresària.
[Riu] Vam muntar les meves dues germanes i jo Laminand, ara fa tres anys. Una empresa de productes personalitzats i làmines decoratives. Regals originals i especials que, de cara al Nadal, funcionen molt bé.