Júlia Fernández
“El fill va vendre la col·lecció i la màgia va passar a un segon pla”
Durant els estudis de Gestió Cultural va investigar la desconeguda afició per la màgia de Xavier i Pau-Xavier, dos membres de la reconeguda família Areny-Plandolit. Ara, la recerca s’ha materialitzat en l’exposició Abracadabra, que es pot veure a Ordino.
Què la va impulsar a escollir aquest tema per al treball final de màster?
Vaig començar a fer una mica de recerca sobre aquesta afició que tenia la família Areny i em va semblar interessant. Vaig pensar que podia ser una bona idea muntar un projecte de valorització del patrimoni a partir d’aquests dos personatges.
El resultat final d’aquesta recerca s’ha materialitzat en l’exposició ‘Abracadabra’. Per què va decidir optar per aquest format?
Vam optar juntament amb l’àrea de Museus pel format d’exposició aprofitant que s’havia creat l’Era Raser com a espai expositiu a Ordino.
Xavier i Pau-Xavier van ser reconeguts a Andorra però sobretot a l’Estat espanyol. Ha viatjat molt per fer aquesta recerca?
Hem fet gran part de la recerca a la biblioteca familiar i a l’Arxiu Nacional, però sobretot a la Biblioteca de Catalunya. De fet, van desenvolupar pràcticament la seva activitat a Barcelona.
Què li ha cridat més l’atenció de tot el procés d’investigació com a documentalista?
Hem constatat que realment Xavier i Pau-Xavier van ser dues figures molt importants. És un treball de formigueta, anar buscant, estirar d’un fil... sempre trobes alguna cosa.
L’exposició gira al voltant d’un dels primers manuals de màgia que es van escriure en castellà. Fins a quin punt va ser important?
Las maravillas de la magia moderna, de Pau-Xavier, va arribar en un moment molt bo per a la màgia, als anys cinquanta del segle XX. Quan es va publicar gairebé no n’hi havia cap en castellà. Per això és important i encara es continua recomanant.
Últimament la màgia s’ha popularitzat molt (programes de televisió, etc). Creu que hi ha molta distància des d’aquest primer tractat fins a l’actualitat?
El manual pot servir sempre de base, però, és clar, en vuitanta o noranta anys la tècnica s’ha perfeccionat molt. Cada mag en fa un ús molt particular.
Per què fins ara no havia sortit a la llum aquesta afició de la família Areny-Plandolit?
Crec que va passar desapercebuda perquè la dèria coneguda de Pau-Xavier era la taxidèrmia. El fill es va vendre la col·lecció familiar i la màgia va passar a un segon pla.
Vostè també és la directora de la Biblioteca Nacional. En quin punt es troba el concepte de biblioteca davant l’auge de les noves tecnologies?
Ja fa uns anys que la biblioteca està en un moment de canvi. No és qüestió de perdre-la com era antigament, sinó que és una qüestió d’adaptar-se. Necessitem arribar al públic d’una altra manera. Encarar-la a les necessitats que hi ha actualment.