“S'ha de mimar l'Esbart perquè és una entitat fràgil”

Com arriba a l’Esbart d’Andorra la Vella i com acaba al capdavant?

Amb nou anys hi començo a ballar, just quan es va fundar. Vam actuar per primera vegada al cap d’un any, l’agost del 1982, quan es va presentar la societat aprofitant que era la Festa Major d’Andorra la Vella i que s’inaugurava la plaça del Poble i casa comuna. Als 22 anys em van proposar de ser directora.

Hi ha una tradició familiar al darrere?

No. En aquella època hi havia poques activitats extraescolars i eren cares. Com que ens agradava m’hi van apuntar amb la meva germana.

Encara balla?

Molt puntualment. Prefereixo que ballin els joves.

Aprofitant el 40è aniversari de l’Esbart, volen dissenyar un nou vestuari per al Contrapàs que sigui actual, però mantenint l’essència tradicional. Quins elements són indispensables?

Els elements tradicionals es poden adaptar al temps actual... Però crec que no poden faltar la faixa i la barretina dels homes, ni l’element del cap de les dones.

Obriran un concurs públic perquè tothom pugui presentar els seus dissenys...

És un ball que fa el poble i, per això, creiem que és més bonic que el poble tingui l’opció de crear la indumentària.

És una manera de fer difusió?

Sí, perquè falta difusió del Contrapàs, que se sàpiga que és la dansa tradicional que es balla a Andorra cada diumenge de Festa Major. També ens falten nens i nenes i ens plantegem anar a les escoles a donar a conèixer l’Esbart, que és una activitat gratuïta.

Els ha afectat la pandèmia?

Ha fet bastant mal i ha influït que tinguem pocs nens i nenes. A més, s’ha parat tot. Volíem que els infantils i els juvenils participessin en un aplec, però està aturat. Havíem d’anar per segona vegada a Istanbul, però es va haver de cancel·lar.

Cal mantenir la tradició?

Sí. Per sobre de tot no podem perdre el Contrapàs perquè el poble el balla amb l’Esbart. És molt bonic i fa molta unió. Sempre acabem quasi amb la llagrimeta de l’emoció.

Quins valors es transmeten?

La companyonia, el respecte i el treball en equip, perquè és una dansa conjunta.

Falta suport a la cultura?

La cultura, sobretot la tradicional, necessita el suport de l’administració. I els pares han de fer que els fills hi col·laborin... Les coses tradicionals han de sortir del jovent i l’administració ha d’estar al darrere, donant suport. L’Esbart és una entitat fràgil i s’ha de mimar.