“Aquí vaig descobrir un món nou: el dels colors”

El primer que troba el visitant que entra a l’Estudi d’Ordino són quatre quadrats marrons sobre un fons blanc. Què representa el quadre?

Tinc dues imatges gravades a la memòria de Barcelona, de quan era petit. El color torrat de les fulles dels plataners en caure a terra a la tardor i el forat de l’escala de l’edifici on vivia. En aquest quadre hi veig aquestes dues imatges.

La seva exposició ha transformat cada replà de l’edifici de l’Estudi en una petita sala d’exposicions.

Cada replà representa una època diferent de la meva vida i de la meva evolució artística.

Com més amunt, més vius són els colors a les seves obres. Per què?

Vaig arribar a Andorra el 1974. Aquí vaig descobrir un món nou: els dels colors. Aquests tons daurats i ocres dels arbres quan estan a punt de perdre les fulles no els havia vist mai a Barcelona. Aquí també vaig descobrir les estacions.

Creu que, si perdem el contacte amb la natura, ens falta alguna cosa?

Sí. El contacte amb la natura és una part fonamental de la vida. Sortir a passejar pel bosc et fa sentir una calma que no trobes enlloc més.

M’he fixat que en els seus quadres utilitza, a part de pintura, materials que solem llençar, com ara llaunes, pedaços de roba vella i cordills. Per què?

M’agrada treballar amb materials de rebuig que trobo al carrer o per casa. Crec que tot és aprofitable. Com aquesta exposició, que aprofita cada racó de l’escala, jo aprofito tots els materials i objectes que trobo.

Vostè és arquitecte. Com va aprendre l’ofici de pintor?

Durant tres anys vaig anar a l’Escola d’Art de Sant Julià, a les classes que feia al vespre Sergi Mas. És una persona molt oberta. Sempre s’interessa pel que li proposes.

Què tenen en comú l’arquitectura i la pintura?

L’arquitectura, com la pintura, si no té poesia no és arquitec­tura.

I què és la poesia?

El que et fa somiar. Mostrar una cosa i suggerir-ne una altra.

A l’última planta hi ha dos quadres. L’un representa el mar i l’altre, la lluna. Per què l’exposició acaba d’aquesta manera?

El primer és la mort. El riu que desemboca al mar. El segon, la connexió amb el cosmos. Crec que portem la història dels nostres avantpassats als gens, i per això a l’inici de l’exposició hi ha els meus orígens. Nosaltres ens dissolem, però crec que el que hem fet perdura. Com l’energia, que no es destrueix, sinó que es transforma.