“De petits ni al meu germà ni a mi ens agradava nedar”

Com està anant l’inici de curs?

De moment m’estic notant fort. L’últim mes he tingut una mica de molèsties al genoll, però tret d’això és la temporada que millor m’estic trobant.

Dimarts comença l’Europeu de piscina curta a Kazan. Com l’afronta?

En aquestes competicions no ens podem comparar amb els països grans, així que l’objectiu és intentar guanyar els altres petits estats i, sobretot, millorar les marques.

Què significa representar el país internacionalment?

Doncs és una gran alegria poder representar Andorra i sempre intentem fer-ho el millor possible.

La federació ha demanat per a vostè una beca de Solidaritat Olímpica. Això reforça la feina que ve fent els últims anys?

Sí, és d’agrair i veus que el treball que has fet serveix per a alguna cosa. N’han demanat quatre i tant de bo la puguem tenir tots, però imagino que n’atorgaran una o dues.

Els Jocs Olímpics són el seu gran somni?

Sí, crec que l’objectiu de qualsevol esportista és poder anar a uns Jocs, i si pogués ser ja a Paris 2024, genial.

Més a llarg termini, els Jocs dels Petits Estats d’Andorra són el gran objectiu?

No m’ho plantejo, vaig mirant any a any i enguany els grans objectius són el Mundial de piscina curta i llarga, i l’Europeu de piscina llarga.

Ja fa quasi tres anys que no tenen piscina de 50 metres...

És complicat perquè altres països sí que poden entrenar en piscines de 50 metres, que al final és on es fan les competicions més importants, i això ens fa estar una mica per darrere.

Com va començar?

De petits ni al meu germà ni a mi ens agradava nedar, però els pares volien que féssim esport i van creure que la natació n’era un de molt complet.

I a quin club va anar?

Primer al Cleser per aprendre a nedar, ho volíem deixar, però els pares ens van dir que no, que si volíem ens canviaven a Encamp per estar més a prop.

I aquí va arribar el canvi?

Allà vaig començar a notar la passió per la natació, hi havia un ambient molt bo, era divertit, l’entrenador hi posava ganes i al final, quan t’ho passes bé fent alguna cosa, el temps passa volant.

Es ‘piquen’ molt amb el seu germà Bernat?

Bé, a casa tirem l’un de l’altre i una mica sí, però al final quan és el moment de competir cadascú se centra en ell i a fer-ho el millor possible.