Dani Caetano

“La bicicleta enganxa i la Titan et posa al teu lloc”

Va acabar l’exigent competició del Marroc en la 81a posició en la seva primera edició. Ordinenc de 40 anys, és un apassionat dels esports i ha tocat diferents pals: bàsquet, futbol i, fins i tot, vòlei platja. Ja té al cap la Titan d’Almeria.

Dani CaetanoTITAN DESERT

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Primera aparició a la Titan Desert. Qui el va enredar?

L’Edu Balart [l’altre participant andorrà, juntament amb l’incombustible Ramon Aranda]. Em va proposar anar al Marroc amb el seu equip, el Santiveri-Caprabo, i m’hi vaig animar, ja que sempre havia tingut present poder fer una Titan.

Vostè ha tocat molts pals a nivell esportiu.

M’agraden molt els esports. Principalment soc de bàsquet, vaig començar a jugar amb 11 anys, ho vaig deixar als 19 i vaig jugar a futbol i quan es va fer la lliga andorrana de bàsquet (LAB) vaig tornar perquè tots els meus amics són d’aquest món.

I com arriba la bici i la BTT a la seva vida?

No competia però la bicicleta sempre m’havia agradat. Fa nou anys mentre pensava a fer el Camí de Sant Jaume, l’he fet cinc vegades, em vaig entrenar una mica i des de llavors no ho he deixat. Estic enganxat a la bicicleta.

La gent que ha fet la Titan Desert destaca, per sobre de tot, la companyonia i l’ambient.

És un ambient molt maco. La gent és molt propera, l’organització està molt per tu i es fa molt fàcil fer amics. A més, quan acabes la ruta, amb la gent del teu nivell i d’altres, sempre comentes com ha anat el dia i tot plegat és molt familiar.

Ja té al cap repetir l’experiència?

Quan no ho sé, però repetiré segur. El que sí que tinc al cap és la Titan Desert d’Almeria, ara al desembre, i si l’equip hi va jo crec que m’hi apuntaré. És un pròleg i quatre etapes.

Quan va decidir anar al Marroc, quin era el seu objectiu?

El principal sempre és acabar i ser finisher. Anava a fer-ho tan bé com fos possible i pensava a poder acabar entre els 50 primers però alguns problemes físics em van fer la guitza i vaig acabar 81è en la general, que també està molt bé.

Si un ha de lluitar contra aquests imponderables fa més ràbia.

Vaig patir problemes estomacals i ho vaig passar certament malament a la tercera etapa perquè la nit anterior no havia pogut ni descansar. Volia acabar com fos.

Però ser gairebé top-80 no està gens malament.

No, ni molt menys! Vaig acabar molt content i a més tot era nou per a mi, no coneixes el terreny, i tot és molt diferent al que estem acostumats.

Sempre es diu que a la Titan es va a patir i a gaudir.

És ben cert, perquè a la Titan es pateix molt i gaudeixes patint. El desert et posa al teu lloc.

tracking