Mercè Ciaurriz
“És la primera vegada que faig una crítica social tan directa”
La creadora andorrana exposa fins al 22 de novembre la sèrie pictòrica ‘Pecats capitals’ al Centre d’Art d’Escaldes-Engordany. La col·lecció reflecteix els principals mals de l’actualitat a través dels famosos set pecats fixats per la tradició eclesiàstica.
Mercè Ciaurriz
Com va sorgir aquest projecte?
Feia temps que hi anava donant voltes, perquè hi ha determinades coses de la nostra societat que em desagraden molt, com ara l’avarícia, la cobdícia, els interessos, les frustracions individuals... volia reflectir-ho d’alguna manera en una sèrie d’obres.
I tot plegat, estructurat a través dels set pecats capitals.
Sí, vaig pensar que la millor forma d’expressar-ho era a través d’un tema universal com els pecats capitals. El concepte s’ajustava força al que volia dir.
Quins són els pecats capitals del segle XXI?
N’hi ha infinitat: la contaminació, les desigualtats socials, la despesa obscena, la corrupció, la violència de gènere, les drogues... De tots n’he volgut parlar, relacionant-los amb els set que tots coneixem.
És habitual la crítica social en la seva obra?
No, i de fet és la primera vegada que en faig de manera tan directa. Sí que havia intentat fer-ho abans, a través de l’escultura i de la ceràmica, però el projecte va quedar inacabat. En un primer moment havia pensat finalitzar-lo i unir-lo a aquesta exposició, però després ho vaig descartar. Això no vol dir que més tard no ho pugui recuperar per a una altra mostra.
Com s’organitza la col·lecció?
Cada pecat capital l’he subdividit en dues temàtiques, dos quadres relacionats. A més, en una altra de les sèries he volgut recrear la cara, l’aspecte, de cadascun dels pecats capitals.
És a dir, que en total presenta 21 quadres.
En realitat són 22, perquè en una de les pintures també he volgut parlar d’un pecat original relacionat amb Andorra.
En què consisteix?
És una petita crítica a les torres que s’estan construint a Escaldes. Que consti que no em sembla malament que es facin, però ens havien promès uns espais verds al voltant que sembla que al final no es faran.
Quan va començar a treballar en els quadres?
L’estiu del 2018. I he trigat força perquè, fins que no he arribat a allò que volia dir, hi ha hagut tot un procés de reflexió i treball. Parteixes d’idees generals que has d’acabar plasmant en imatges concretes i no sempre és fàcil seguir aquest camí.
Ha seguit algun ordre en concret?
Més o menys. Vaig començar amb la supèrbia, per acabar relacionant-la amb qüestions actuals com ara la corrupció política. Aquest va ser el primer perquè Dante, quan a la Divina Comèdia enumera els pecats capitals, comença per aquest. Però després vaig anar treballant una mica al meu ritme.