“Vull visibilitzar el sofriment de les persones ingressades”

Quina edat tenia la seva filla quan li van diagnosticar anorèxia?

Tenia uns tretze anys.

En sap les causes en el seu cas?

En el cas de persones greument malaltes, com la meva filla, les causes són molt profundes i no tenen res a veure amb un trastorn de conducta alimentària.

Va ser un diagnòstic ràpid?

No, la malaltia es va anar instaurant a poc a poc.

A partir de la premissa que va necessitar tractament psiquiàtric, què va funcionar bé i què no?

No van funcionar bé els aïllaments forçats, els càstigs físics, la imposició de protocols i la medicació no justificada. Va funcionar molt bé l’escolta, l’empatia i el suport en xarxa.

Al llibre parla d’una necessitat urgent d’humanitzar els tractaments...

Es tracta de retornar a una medicina centrada en la persona, atenent que som alhora una part física, mental, emocional i espiritual.

També parla de la salutogènesi. A què es refereix?

A centrar-nos en la connexió amb la natura, les creences, la forma de relacionar-nos, la qualitat del son, l’humor, la creativitat, l’alimentació conscient o com gestionem les emocions.

Quines conseqüències va comportar per a la seva filla?

Males pràctiques mèdiques van ocasionar-li greus danys per acarnissament terapèutic. També una negligència va portar-la a estar-se setmanes a cures intensives.

Coneix altres casos que es trobessin en una situació similar?

Sí, tots els casos greus que conec. Algunes persones m’han agraït l’escriptura del llibre o m’han dit que s’han sentit validades i acompanyades.

Va denunciar-ho d’alguna manera? Si és així, quina resposta va obtenir?

Sí. La pitjor resposta va ser d’una jutgessa de guàrdia: “No importa el que diu la llei, jo faig cas al que diu el metge.” La millor, l’hospital que va reconèixer per escrit la mala praxi i em va escriure dient que revisaria els protocols arran del cas.

Quins canvis hi hauria d’haver per revertir-ho?

En l’àmbit legal; revisar el tema de l’ingrés voluntari. En el mèdic; cuidar a la persona malalta i incloure la família perquè formi part de la sanació. I en l’àmbit social; debatre per poder superar els estigmes socials.

Què vol aconseguir amb aquest llibre?

Visibilitzar i acompanyar el sofriment invisible de les persones afectades per patologia anomenada mental, especialment les que estan ingressades.

El llibre de Betina Plomovic 'Anorexia y psiquiatría: que muera el monstruo, no tú', es presenta aquesta tarda a les 7 a l'FNAC a Pyrenées.