Aleix Puig
“Buscàvem les músiques que els presos cantaven per animar-se”
El Quartet Klaima neix de la fusió entre dos mots: klezmer i ànima. Avui, ell i els tres integrants d’aquest grup especialitzat en música d’arrels centreeuropees oferiran un concert a l’Auditori en el marc del cicle ‘Ordino Clàssic’.
Aleix Puig
Quan neix el grup Klaima?
És una derivació del quartet Brossa. Fa molts anys vam fer un projecte de músiques en camps concentració, on vam entrar en contacte amb la música klezmer. A partir d’allà, vam començar-la a tocar i vam constituir Klaima.
En què va consistir aquest projecte?
Buscàvem les músiques que els presos cantaven per animar-se , per queixar-se, per consolar-se… Vam estar en contacte amb supervivents de camps. La majoria eren jueus.
Parlen d’una música amb “altes dosis de comunicació i emoció”…
És una música molt viva, instintiva i poderosa. És capaç de dibuixar molts estats d’ànim. Nosaltres la vivim molt amb la voluntat de comunicar-nos. Fem que cada nota i cada cançó sigui una festa.
Es podria considerar una música religiosa?
Més aviat espiritual. Ofereix un gran ventall de tonalitats i acaba generant emocions que provoquen un viatge molt instrospectiu, i això està molt relacionat amb la religió.
Han viatjat en algun moment a l’Europa de l’est o han tingut contacte amb músics del territori?
Sí. Cada integrant del grup, en projectes i moments diversos, ha tingut algun contacte amb músics de l’est.
Considera que la música Klezmer és una gran desconeguda pel públic occidental?
Se’m fa difícil de dir. Potser sí que ho és pel nom però tothom la reconeix bastant. La cultura jueva està a tot arreu i, de fet, ha aparegut en moltes pel·lícules. El grup Kroke la va posar de moda fa 20 anys.
Què podrem veure al concert del diumenge?
Quatre músics a l’escenari passant-s’ho pipa amb una música molt fresca i expressiva. Amb una posada en escena diferent i amb una escenografia delicada que funciona molt bé.
Què n’esperen?
Altes dosis de comunicació entre nosaltres i el públic. Cada concert de Klaima és com tirar-se a la piscina de les emocions.
Dmitri Xostakóvitx va dir que “la música klezmer és un somriure entre les llàgrimes”. A què creu que es referia?
És una música de tonalitats menors tot i que també n’inclou alguna de major. És una música trista però a la vegada es va desenvolupant i, al final, acabes somrient.
Qui és Aleix Puig més enllà del grup Klaima?
Una persona que intenta passar-s’ho el màxim de bé amb la seva feina. Cada dia intento ser millor persona i millor músic.