Najat El Hachmi
“El mocador forma part de l'opressió”
És l’autora de ‘Dilluns ens estimaran’. Guardonada als premis Nadal de literatura 2021. Participa avui en una entrevista en directe al Centre esportiu del Pas de la Casa amb la col·laboració del servei de biblioteques d’Encamp.
Najat El Hachmi
Hi ha un rerefons personal impregnat en ‘Dilluns ens estimaran’?
Per a un escriptor és impossible que no hi hagi una implicació personal quan fas un procés creatiu. En aquesta novel·la he intentat recollir unes històries que moltes noies m’expliquen i es repeteixen a molts llocs.
Quins són els elements comuns que es repeteixen als relats?
Hi ha un tema universal que és el de la lluita per la pròpia llibertat i independència per part d’unes dones que estan en una situació en la qual aquesta fita sembla gairebé impossible.
Quins condicionants hi ha?
Principalment el masclisme i la discriminació que pateixen de les seves famílies, acostumades a viure en un entorn opressiu i tancat. El fet d’estar en un barri pobre accentua, a més, les possibilitats de tirar endavant.
Quin és el recorregut interior per arribar a ser-ne conscient?
El que viuen a la seva pròpia pell són les conseqüències de l’opressió i el patiment per la falta de llibertat. Des d’aquí comença un camí molt complicat per portar la presa de consciència a l’acció, que està molt condicionat per desenvolupar un sentiment de desarrelament que sovint genera conflictes emocionals.
Entenc que moltes ho intenten i no totes ho aconsegueixen.
Sí, la lluita no comporta sempre la conquesta de la llibertat.
Sota el paraigua del feminisme també es té en compte la lluita ‘racialitzada’ de les dones?
El feminisme clàssic, tal com l’entenc jo, defensa que la conquesta de les llibertats sigui per a totes les dones. Ara bé, quan es parla de les situacions que vivim les dones sovint oblidem que no totes estem en el mateix punt i no incorporem, per exemple, les dones musulmanes als nostres discursos.
A què es refereix exactament?
No veig que es parli de la pressió a les dones musulmanes per casar-se i arribar verges al matrimoni, per exemple. En canvi es parla del mocador com una cosa a respectar quan forma part de l’opressió.
Les dones musulmanes que no propugnen aquest relat és per por a represàlies?
Depèn. Certament hi ha dones en situació de vulnerabilitat que adopten aquesta posició com una mera estratègia de supervivència, però també n’hi ha d’altres que surten a l’esfera pública que estan molt influenciades pel discurs fonamentalista, quan moltes vegades pertanyen a organitzacions que tenen un projecte polític de visibilització de l’Islam.
Quins deures tenim tots plegats?
No ser indiferents. La indiferència és part del problema.