“Encara estic en un núvol pel que hem aconseguit”

Han fet història en classificar-se per a la següent fase. S’ho esperaven?

La veritat és que no. Veníem amb la mentalitat d’intentar guanyar els tres partits, però sabíem que seria difícil i no esperàvem arribar i fer tot el que vam fer.

Ja en són una mica més conscients o encara no del tot?

La veritat és que encara estic en un núvol pel que hem aconseguit i no he aterrat.

A més, classificats per la porta gran amb tres victòries i jugant molt bé.

Sí, vam ser superiors a tots els rivals i vam anar creixent i trobant confiança per millorar.

Quina va ser la clau?

Crec que clarament és que tots ens coneixem perquè fa molt que juguem junts, la cohesió entre nosaltres és més fàcil i això ens dona avantatge respecte als altres equips.

Sembla que s’està fent una bona feina amb la base.

Sí, això és feina de l’entrenador (Aitor García), que ens ha format des de petits, i a poc a poc anem pujant esglaons amb l’objectiu d’intentar arribar a l’absoluta.

Al març jugaran la següent fase, contra Ucraïna, Bèlgica i Moldàvia. Es pot pensar a passar?

De moment intentem no pensar-hi gaire perquè falta molt. Són grans seleccions amb bons jugadors i segur que serà més complicat, però ja hi pensarem quan s’acosti.

Era el primer Preeuropeu. Què significa representar el país?

Ha estat un orgull i un plaer poder representar Andorra i ha estat espectacular poder defensar els colors de la selecció.

Juga a l’Alcoletge. Com va arribar-hi?

Estudio a Lleida i l’Aitor García va dir-me a mitjan de la temporada passada que si hi volia anar hi havia un lloc, i vaig dir que sí.

Juga a Divisió d’Honor, la màxima categoria juvenil. L’ha ajudat quan ve a la selecció?

Sí, competir al llarg de l’any a aquest nivell ajuda moltíssim.

Com va començar a jugar a futbol sala?

Quan tenia tres anys al CE Sant Julià. Primer el compatibilitzàvem amb el futbol, però després l’entrenador va decidir que juguéssim a futbol sala.

Estudia periodisme a Lleida. Pot compaginar-ho?

És complicat perquè vaig a la universitat a la tarda, que és quan s’entrena. Però ho compagino una mica com puc.

Un somni?

M’encantaria arribar a ser professional. Sempre he estat culer i algun dia el meu somni seria jugar al Barça.