“Som amateurs però hem intentat fer una obra de qualitat”

Encamp ha ampliat el cicle de teatre amb ‘L’avantsala’. Els alegra?

Evidentment! Estem a favor de tot allò que siguin iniciatives que donin suport a les propostes que es fan des del país. A més, un dels membres de la companyia és d’Encamp i ens fa especial il·lusió.

Quin és el punt de partida de ‘L’avantsala’?

La història està protagonitzada per un matrimoni, la cunyada i una persona que fa autoestop que es troben en un lloc mateix lloc. A partir d’aquí, cadascú va explicant una sèrie de vivències que acaben revelant què hi fan allà.

Quin personatge interpreta vostè?

Jo soc la cunyada.

A la presentació de l’obra comenten que “desperta somriures a l’espectador perquè el text està tractat des de l’absurd…”. Què en pot dir?

És veritat. No és una obra per cargolar-se de riure però sí que desperta somriures, ja que els passen situacions molt absurdes. Està tractat des d’aquest punt d’ironia. L’espectador ha d’estar molt pendent del text però alhora fa gràcia perquè la situació és bastant surrealista.

Es tracta d’una adaptació del text original ‘Auto’ d’Ernesto Caballero, dramaturg i director d’escena madrileny. Per què el van escollir?

Ens la va proposar el nostre director, en Juanma Casero. De fet ell inicialment ens va plantejar dues propostes: una estava escrita per ell i l’altra era Auto. Al principi ens vam decantar per la seva perquè era còmica i divertida però després ens vam adonar que volíem provar un registre diferent, i amb L’avantsala vam veure aquesta possibilitat.

A què es refereix exactament?

És una posada en escena que està molt coreografiada on hi ha molta complicitat amb els actors. No ho havíem fet mai i ens va atreure. Era un repte difícil i, tot i que som actors amateurs, hem intentat fer una obra de qualitat.

Parlant de Madrid… fa uns mesos van viatjar-hi per participar a la Mostra de teatre en català. Com va ser la rebuda a la gran capital?

Molt sorprenent. No sabíem quin tipus de gent ens vindria a veure. Hi havia gent que parlava català i d’altres que només n’entenien algunes frases... Vam poder parlar amb ells i intercanviar opinions. Va ser una experiència molt enriquidora.

Els mateixos actors van interpretar l’any passat ‘Nues’. És una obra molt diferent?

Molt. Nues és una obra tipus vodevil en què tota l’estona passaven coses i l’espectador no parava de riure.