“Amb Llach vam recórrer tot el món durant deu anys”

Va ser compositor de la melodia de les subseus dels Jocs Olímpics de Barcelona 92...

Sí, efectivament. Recordo en aquells moments que treballava amb un director de cinema, Jordi Feliu, a qui li van encarregar frames de 30 segons per a cada subseu olímpica.

És del que està més orgullós en la seva trajectòria professional?

Sens dubte és una de les coses més emotives, però l’etapa de què guardo un millor record és la que va treballar amb el Lluís Llach, que vam recórrer tot el món. Van ser deu anys treballant braç a braç i vam fer més de 800 concerts junts.

Ja deu saber que Llach torna a actuar per Nadal al Sant Jordi...

Sí! I m’ha vingut a buscar a mi per fer la direcció musical del concert. Em fa molta gràcia, em sento molt afalagat.

I això que ha treballat amb gent de renom al món del cinema com Jaume Balagueró, Jaime Chávarri o Stuart Gordon...

Sí, han estat 25 anys fent bandes sonores al cinema i ha estat l’etapa més creativa. Han estat peces que m’exigien treballar més però malgrat les presses crec que me’n vaig sortir.

Com trobava la inspiració?

Al final no deixa de ser un encàrrec i has de parlar amb el director de la pel·lícula perquè et doni pistes. Tot i així m’he trobat una mica de tot i m’he hagut d’espavilar, ja que no sempre em donaven directrius concises. No m’ho he agafat com un ofici, sinó que la música ha estat com una religió.

Quin director de cinema li ha deixat més empremta en la seva carrera professional?

Una persona que em va fer aprendre molt i amb qui vaig evolucionar va ser Gonzalo Suárez. No sabia gens de música però se sabia explicar molt bé i tenia un llenguatge molt ric. Em va ajudar moltíssim.

Clar, hauria de llegir entre línies els encàrrecs per traduir-los al llenguatge musical.

Això és el més difícil, més que interpretar la música. Dos directors de cinema diferents em van demanar música quotidiana. I què vol dir això? No tenia res a veure el que volia un amb l’altre. Per això a la llarga recomanes que s’escoltin coses teves per tenir exemples sonors. La música no es fa parlant.

Ara compon per si mateix.

Sí, estic traient tot el que porto dins. Des que tenia dos anys jugava amb el piano i endevinava totes les notes. Tota la vida he parlat aquest llenguatge i he anat descobrint com fer-ho.

Per últim. Com es definiria musicalment parlant?

He estat molt versàtil durant molts anys i m’han demanat tot tipus de gèneres dispars. Diria que soc un compositor eclèctic.