“Va ser molt gratificant entrenar amb l'FC Andorra”

Ibai Gómez entrenant-se amb l’FC Andorra.

I molt agraït! Ara que estic sense equip, m’entreno durant la setmana amb el Santutxu, per no perdre la forma, i poder treballar un dia amb els jugadors de l’Andorra ha estat un plaer.

Com va sorgir l’oportunitat?

Tinc bona relació amb el Jaume [Nogués, director general] i amb l’Eder [Sarabia] i m’ho van oferir quan van saber que jo estava de visita a Andorra. Una experiència molt gratificant, li dic de debò.

Una visita a Andorra de turista i per gaudir del país.

Tenim uns amics que viuen aquí i ja feia un temps que volíem pujar a fer-los una visita. Hem aprofitat que estàvem a Girona per fer aquesta ruta i hem estat per aquí tres dies amb la furgoneta. A més ja vaig aprofitar per fer coincidir que juguessin un partit a casa.

Va estar a la llotja de l’Estadi Nacional contra l’Alcoià.

Van merèixer molt més però no vaig veure l’expulsió ni el gol anul·lat perquè vam arribar a la segona part. Va ser una llàstima no poder guanyar després de tenir tanta possessió i dominant tant amb un jugador menys.

Va tenir contacte amb algun jugador de la plantilla?

Sí i vaig estar molt còmode. Amb alguns ja ens coneixíem i normalitat absoluta, molt bé. Hi ha molt nivell en aquest equip, eh? Tècnic i tàctic i un grup humà espectacular.

Era el primer cop que s’apropava al Principat?

Sí, ha estat la primera vegada i, sincerament, ens va sorprendre i ens va agradar moltíssim. Tothom ens n’havia parlat molt bé i, a més, som molt de muntanya, de naturalesa, i en un país on es respira tanta salut era fàcil encertar. Ens ha encantat.

Què li ha agradat més?

Uf, complicat [riu]. No vam poder veure moltes coses tampoc, però l’amabilitat de la gent és per destacar. També vaig sortir a córrer pel llac d’Engolasters i em va semblar força bonic, em va agradar moltíssim.

A nivell personal com es troba?

Ara estic molt bé mentalment que era el que portava pitjor. Després dels 10 anys a l’Athletic i el tram de l’Alabès necessitava aturar-me i agafar aire.

Perdre la il·lusió pel futbol.

Pot passar i no és cap tabú. Ara torno a estar il·lusionat amb ganes de rebre el que pugui venir i agafar alguna oferta sigui de la categoria que sigui. El més important és tornar a gaudir i tornar a sentir-se important.

A l’Andorra li farien lloc segur.

No descarti res, eh? [riu]. És cert que el meu cap encara pensa en altres coses però no em caurien els anells.