Alys Paraná

“Busquem música que arribi a l'ànima i faci somiar”

És una cantant andorrana que forma part del grup El efecto Pigmalion, amb Javier Rodríguez (piano), però que també ha iniciat una prometedora carrera en solitari, com va deixar palès dijous al Lobby Bar d’Escaldes.

Alys Paramá

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Quan va començar l’afició per cantar?

Des de ben petita m’agradava molt cantar. De fet, sempre estava cantant per casa.

I quan comença a fer el pas més professional?

A través dels locals de karaoke d’Andorra vaig conèixer diversa gent l’any 2014 i uns amics ens van presentar a l’Albert Ginestar i a mi i em van dir que buscava una cantant per al grup. Vam fer una prova i després vam contactar amb un altre amic, el César, i amb ell vam muntar el primer grup.

I ara forma part del grup El efecto Pigmalion.

Amb Javier Rodríguez, sí. Fem pop melòdic que abraça dels seixanta als vuitanta, amb versions de grups com The Beatles i d’altres. Busquem una música que arribi a l’ànima del públic i que el faci viatjar i somiar.

Per què trien aquest nom per al grup?

Perquè expressa un missatge potent, si te’l creus, vas per un objectiu i l’aconsegueixes. Jo tenia altres grups i no acabava de sortir l’oportunitat, però vaig conèixer el Javier en un dinar i vam començar a cantar Te amaré, de Laura Pausini, i la connexió va ser immediata. I ens vam dir, ara sí, per a totes! I d’aquí el nom del grup.

L’estiu passat també va debutar cantant en solitari?

Va ser a Ordino i va ser una experiència molt positiva. El concert va anar molt bé i en veure que podia fer-ho bé em van cridar d’un hotel per fer un altre concert.

Quina diferència hi ha entre el grup i cantar en solitari?

Amb el grup estem condicionats al que pot fer en Javier amb el piano i quan estic sola puc tocar aquestes peces que tenen un altre estil i que m’agraden molt.

Hi ha un bon circuit de música en directe a Andorra?

Segons diuen els músics falten llocs on tocar, perquè hi ha un panorama musical molt alt. El que sempre es diu és que hi ha poques propostes, tot i que en l’àmbit personal aquest any no em puc queixar.

Què sent quan canta per al públic?

Abans quan feia un concert em posava supernerviosa. Aquest any ha estat el canvi. En una audició amb el mestre Óscar León no em va sortir bé i em va dir de corregir una cosa dels nervis. Vaig fer un treball intern i a partir d’aquí he despertat la llibertat.

Com es veu d’aquí a cinc anys?

M’agradaria dir que tinc el meu disc, participar amb altres cantants; el meu somni és poder dedicar-me a la música, però hi ha molt de nivell i destacar és difícil.

tracking