“Vam estar treballant un any i mig fins a l'estrena”

Com li planteja a una orquestra de cambra aquest gir de guió?

Jo havia fet un espectacle que es deia Operetta i era un cor de 28 cantants lírics que feien peces operístiques a capella amb molta acció i moviment. Arran d’això el responsable de l’oficina de l’orquestra, en Joan Costa, em va fer un truc per dir-me: “Si en algun moment vols fer alguna cosa amb una orquestra tens la de Cambra de l’Empordà a la teva disposició.”

Com es basteix l’espectacle?

Primer amb una tongada d’assajos molt llarga i intensa. Hi ha un concert de música clàssica, peces, arranjaments, i amb una interpretació que en molts moments és en moviment. Actoralment s’havia de fer un treball de clown, gest, expressió corporal. Vam estar treballant un any i mig fins a l’estrena.

S’havia de formar músics que toquen estàtics per haver-ho de fer movent-se per l’escenari i interpretant.

Les peces les han d’interpretar de memòria i en moviment i amb acció, fent humor i actuant. Hi ha un treball molt gran damunt l’escenari.

És una història d’èxit que ha voltat per molts països.

Ens fa molta il·lusió perquè al febrer-març anem a Tunísia, a l’Àfrica, que és un continent on no havíem tocat. Hem estat a Mèxic, Xangai, Hong Kong, Alemanya, França, Edimburg. I amb el Desconcerto, el segon espectacle, aquest darrer mes portem tres premis.

Vaja, que el concepte agrada a qualsevol tipus de públic, sense distinció d’origen o cultura.

De vegades te’n surts i de vegades no i aquest cop ha sortit. I és que igual que la música clàssica és universal per a qualsevol cultura, nacionalitat o oïda, el gest també, i amb aquests ingredients, la música clàssica i el teatre de gest amb humor, tenim un espectacle universal .

Ajuda a treure ‘seriositat’ a la música clàssica?

És una mica dessacralitzar aquest format, que és el que ha de ser, però nosaltres el traiem i el posem a teatres, tot i que també fem auditoris.

Qualsevol músic podria fer-ho? Tots s’hi van prestar?

Quan em vaig trobar amb l’orquestra els vaig dir: “Això anirà d’anar amunt i avall, això és un joc, hi ha algú que no vulgui jugar?” I la resposta va ser: “Si tu creus que som capaços de fer-ho, endavant.” I ho han fet.

I vostè és director del muntatge i també de l’orquestra a l’escenari.

Hi havia el director de l’orquestra però es va jubilar i mentre buscàvem algú m’hi vaig posar pel meu passat d’actor i com que me la sabia molt bé m’hi he quedat. Així mato el cuc.