“La creativitat és molt més indisciplinada del que es pretén”

Com decideix dedicar-se a l’escultura?

Les ulleres de la creativitat sempre m’han interessat molt per entendre la vida, el que passa, els materials i el cos humà. De petita vaig decidir que volia ser artista i aquesta idea es va anar consolidant.

D’on ve l’interès per la joieria?

Va néixer de la idea de fer petites escultures portàtils. La mare tenia una taula de joieria i em vaig posar a jugar i a explorar. M’agrada molt aprendre de la pràctica. És un petit hobby.

En quin àmbit se sent més còmoda?

La creativitat és molt més indisciplinada del que es pretén. L’estat creatiu és fàcil que oscil·li d’una pràctica a una altra. Després hi ha la part d’estructura, la forma terrenal que li has de donar per compartir-ho amb la societat, però el que et mou no és això.

Quin significat li dona a la joia?

Treballo amb la idea de joia com a objecte amulet, gairebé com un petit objecte de poder personal. És un joc en l’àmbit conceptual: jugo amb el poder simbòlic i els materials nobles.

Què la inspira?

Treballo molt inconscientment. Crec que hi ha un imaginari que està relacionat amb antigues civilitzacions, la mitologia, deesses, la naturalesa i l’equilibri dels materials.

Amb quins materials treballa?

Plata i bronze banyats en or. La majoria de pedres que utilitzo són de viatges que he fet i també treballo amb material recuperat de mercats vintage d’Europa. Quan em fan encàrrecs recomano fondre or de joies que ja tenen per donar-los una nova vida. Si no, col·laboro amb proveïdors de mines sostenibles.

Què la defineix?

La meva pràctica no està basada en la prodigiositat tècnica. Faig servir tècniques antigues, com la cera perduda, o intento fer les joies d’una sola peça. També jugo amb la bellesa de la imperfecció. M’interessa la natura noble del material i la marca del procés.

Hi ha alguna peça especial per a vostè?

Hi ha una polsera que m’estimo molt, perquè té aquest atribut molt primigeni. És preciosa perquè està feta d’una sola peça i, tècnicament, té una cosa màgica, és resolutiva. La tanca és mot estètica i te la pots posar i treure tu sola.

És difícil viure de l’art?

No. És una aposta imprevisible. Ho fas perquè no pots evitar-ho, perquè estimes el procés. D’altra banda, requereix un acte de confiança molt gran, perquè no saps si agradarà i tampoc ho pots fer pensant en això, perquè si no, no seria genuí.