Marc Grau
“No m'esperava guanyar el Campionat del Món”
Resident al país, va proclamar-se campió del món de powerlift a Porto, una especialitat que va començar a practicar fa quatre anys, consistent a aixecar peses i que té algunes similituds amb l’halterofília.
Marc Grau
S‘acaba de proclamar campió del món. S’ho esperava?
No. Mai t’ho esperes, sempre vas amb la intenció de fer un bon paper i estar a l’altura, però aquest esport és complicat perquè en qualsevol moment pots fer un nul.
Crec que no va ser gens fàcil...
No... estava a l’escenari de la competició a les 9.00 hores, jo havia de competir a les 18.00 h, però pel mal temps es va anar endarrerint i vaig acabar fent-ho a les 23.30 h.
I com va anar la competició?
No vaig buscar fer les millors marques, que era el que havia treballat, sinó que vaig jugar amb l’estratègia veient el que havien fet els contrincants. Com que estava cansat, anar al límit era arriscar-me a fer un nul, i em convenia jugar amb cap.
Imagino que el balanç de la temporada és positiu.
Sí, i tant, a més del Mundial, a l’abril vaig endur-me un torneig absolut internacional, i a l’agost vaig ser segon en un Open.
Quins són els propers reptes?
Ara vull descansar fins al gener, almenys a escala mental. Sí que seguiré entrenant i a l’abril aniré a Irlanda a un Open.
Com va començar en el powerlift?
Jo anava al gimnàs, i un noi d’allà que ara és un dels meus millors amics, va dir-me que tenia un press de banca molt bo i que podria tenir el rècord d’Espanya júnior. Vaig preparar-me per una competició, i vaig fer el rècord absolut.
I s’esperava arribar aquí?
No. A més, vaig estar un any i mig aturat per una lesió que no tenia res a veure amb això.
Com són els entrenaments?
L’aspecte mental de disciplina el tinc interioritzat perquè faig esport des dels quatre anys. I els entrenaments, hi ha mil camins per arribar a Roma. No sempre s’entrena al màxim.
El powerlift no és la seva professió...
No, és més un hobby. Jo soc dissenyador gràfic i vaig estudiar a Barcelona, però durant la carrera vaig començar també a estudiar nutrició i biomecànica per aprendre. Vaig veure que podia treure suc per preparar-me a mi mateix, i també per treure diners ajudant els altres i pagant així les meves despeses.
Pot compaginar-ho bé amb la feina?
Sí, de moment ho porto bé i puc compaginar-ho sense problemes.
Quin és el seu somni?
A més d’anar a Irlanda, vull seguir pujant esglaons al rànquing internacional per tenir més reconeixement. El meu gran somni, però, seria batre algun rècord del món.