“Sobretot faig mercats perquè m'agrada parlar amb el client”

Un viatge al Japó és l’origen de les seves creacions.

En el meu temps lliure feia bosses, suposo que per necessitat pròpia de no trobar coses que m’agradessin. Però després de dos mesos viatjant pel Japó vaig tornar amb una maleta plena de quimonos i una de teles i allà va començar el que és ara Sumi.

Aquelles bosses eren per a vostè, no les venia...

Jo tenia una altra feina, estava en un departament de màrqueting i vendes d’una paperera i quan vaig fer els 40 va ser “d’acord, ja he après un munt de coses i tinc com la necessitat de viure del que creo”. I estic molt contenta, em dedico a això únicament.

El projecte és relativament jove, oi?

Tres i mig, quatre anys. Quan vaig tornar del Japó vaig entrar a Impulsa Tarragona, que em van seleccionar amb un programa d’accelerador empresarial que es deia Open Future i durant sis mesos em van ajudar a donar forma a la marca. Trobar l’equilibri entre ser artesana i gestió d’empresa crec que és el tema més complicat.

Va al Japó ja amb aquella idea al cap o simplement perquè era una destinació que li cridava l’atenció?

Tenia ganes de fer un reset després de la darrera feina que havia tingut i la idea era impregnar-me’n molt perquè la cultura m’encantava. I allà vaig estar amb un artesà que pintava quimonos, vaig aprendre coses, i llavors vaig veure clar que volia crear una col·lecció de tot el que havia vist.

Un dels problemes de l’artesania és que potser la gent no entén el preu?

Tinc molt clar des que vaig començar que no tothom serà el meu client, els artesans tenim productivitats petites i no tothom pot accedir-hi. Jo vull continuar fent aquest procés més artesanal i ser una petita empresa i abans de dir un preu explico el que van a comprar.

Perquè entenguin la feina que hi ha al darrere...

Clar, si jo et dic que aquesta bossa val 140 euros i no t’explico el que és, que està pintat a mà, que l’interior és la continuïtat de la part exterior... t’explico el que estàs comprant i a partir d’aquí la persona decideix.

I quins canals de venda té?

Tinc molt pocs punts de venda perquè no tinc un gran estoc, en tinc un a Barcelona, un a Tarragona, ara m’està demanant un altre a Terrassa... però sobretot faig mercats, és venda directa i m’agrada molt parlar amb el client. També et serveix per obtenir informació, tu has fet una peça d’una mida que creus que està bé i després resulta que et demanen si no la tens més petita. I això t’ho perds si fas online. Tinc pàgina web però vendre online també és més lent.