“Els museus han de sorprendre i no desentendre's del públic”

Amb quin encàrrec neix el manual que avui presenten?

La demanda és posar a les mans dels museòlegs una metodologia com la de la planificació estratègica per abordar reflexions sobre on som, els reptes que tenim i sobre com plantejar escenaris en un futur immediat.

Què és en el que primer es fixa quan entra en un museu?

Jo em fixo en tot, tinc la mirada viciada (riu). Però sobretot el que m’agrada és que un museu em sorprengui només entrar. I normalment són les qüestions relacionades amb el relat.

Pequen els museus de voler divulgar el coneixement amb l’aspiració d’agradar al públic?

És que un museu ha de ser atractiu perquè ha d’estar adreçat a tots els públics. I al mateix temps perquè ha d’emocionar i divertir. No ha de ser avorrit i de vegades els museus ho són. Han de saber sorprendre.

El missatge que envia l’emissor no sempre arriba al receptor.

Un museu ha d’estar molt amatent no tan sols a formular el seu missatge, sinó a no desentendre’s del seu públic.

Quin és el secret per connectar amb els visitants?

Voler-ho fer.

I tot és voluntat?

Primer t’ha de preocupar. Els museus com a institucions han canviat molt les darreres dècades. Ja no són només un mer conservador de patrimoni, que també és important, sinó que avui parlem de la seva funció social, que vol dir sortir a fora i veure en quin entorn es troben.

I considera que els museus s’han adaptat a aquest canvi?

S’hi estan adaptant constantment i per això el manual vol ser una eina útil perquè els museus continuïn en aquesta línia i tinguin un paper rellevant.

Aquest paper rellevant es mesura en nombre de visites?

Mesurar això té dimensions quantitatives com poden ser el nombre de visitants però també qualitatives. No només es tracta de comptar, sinó d’escoltar per saber com ha arribat allò que volíem transmetre. I saber què estan esperant de nosaltres.

Convertir el visitant en un actor protagonista.

Clar, en una ciutat petita és important saber com ens veuen, per exemple, els mestres de les escoles. I sabent-ho es poden establir vies de col·laboració.

Algun consell pràctic final per als museòlegs?

No m’atreveixo. Els museòlegs fan molta feina i sovint en unes condicions que són dures perquè compten amb recursos limitats. Malgrat això, no està gens malament plantejar-se escenaris de futur i aquesta és la raó de ser del manual.