Jaume Belló
“Hi ha molts camins d'expressió a través del teatre”
Es defineix com a artivista perquè ha enfocat la seva trajectòria a fer intervenció social des de l’art. Dimecres vinent (21 hores, sala d’actes de La Llacuna) dirigirà una desena d’alumnes de l’Aula de teatre a Pekats capitals.
Dimecres presenten en societat el resultat de tres mesos de feina del taller de cabaret amb l’Aula de Teatre. Què pot explicar?
El resultat que presentarem parteix d’una idea basada en una obra de Bertolt Brecht, Els set pecats capitals, i l’hem anat desengranant a través de cançons d’altres musicals que són les que interpreten les persones que es van apuntar al taller i amb unes històries que expliquen una mica referents a cada un dels pecats capitals.
Són persones de l’Aula de Teatre amb experiència ja a l’escenari?
Alguns sí i altres no, són algunes persones que sí que havien passat per l’Aula però algunes que s’han apuntat de nou i és la primera experiència.
I què suposa començar pel cabaret?
Crec que és el millor perquè permet una mica que cadascú creï a partir de les ganes que tingui de crear, hi ha persones que s’han tirat a la piscina i han dit “jo vull provar de fer una cançó en solitari”, d’altres ho han preferit més grupal.
La imatge del cabaret és la d’un local fosc amb un escenari petit i tot de tauletes al voltant...
Hi abundarem una mica en aquesta imatge, la nostra idea és recrear aquest ambient, traspassar una mica l’escenari i arribar més al públic.
Té una trajectòria molt extensa però els últims anys s’ha centrat molt en teatre social, a obrir la disciplina a col·lectius aliens i molt diversos. Com hi arriba?
Tant amb el cabaret com en la cosa més social i socialitzadora hi començo des de molt petit, començo a l’escola, que ens inventàvem espectacles. I els últims quinze anys sí que he creat un projecte que depenia de l’Aula de Teatre de Lleida, que és l’aula social i que treballàvem sobretot formant persones que després s’han d’encarregar d’aquests col·lectius, però he treballat amb dones maltractades, amb la fundació Arrels de persones sense sostre, amb persones amb discapacitat o problemes de salut mental.
Com s’hi treballa?
Les tècniques de treball consisteixen a retornar-los la creativitat i deixar que cada un d’aquests artistes posi a l’escenari el que li ve de gust, que és exactament el mateix que faig amb el cabaret. L’essència és la mateixa, què t’agradaria fer i què saps fer: doncs anem a potenciar-ho i posar les eines perquè aprenguis el que no saps fer.
Un art del teatre divers?
Igual que trobem molts camins d’expressar-nos a través de la pintura, a través de la cultura, hi ha molts camins d’expressió a través de l’art del teatre.