“Fer aprendre està en mans dels docents, no de les màquines”

En què consisteix la seva tesi?

El que he fet ha estat investigar l’efecte de la gamificació a l’ensenyament superior, i concretament en l’aprenentatge d’una segona llengua, en aquest cas l’anglès.

Com ha estat el procés d’investigació?

He fet una comparació entre dos grups paral·lels d’estudiants d’anglès. En un vaig implementar gamificació, és a dir, elements de joc en un context no lúdic, i en l’altre no. Un dels objectius era veure si realment aquest mètode fa augmentar la motivació dels estudiants per aprendre anglès. Però també s’han analitzat altres aspectes.

Com ara quins?

Volia comprovar quin és l’efecte de la gamificació sobre l’aprenentatge objectiu. Els alumnes han estat motivats, però realment han après? Aquesta era una altra de les claus.

I quines han estat les conclusions?

Per una banda, la gamificació sí que efectivament serveix per motivar la gent a realitzar una activtat que d’altra manera no faria de forma tan persistent en el temps. Però els efectes de la gamificació sobre l’avenç en l’aprenentatge no són concloents.

Això vol dir que com a eina pedagògica, no és efectiva?

Aquesta gamificació ha de ser un complement, un suport per millorar l’experiència de l’aprenentatge. Però l’aprenentatge en si ha d’estar estimulat per un bon disseny pedagògic. Al final, està en mans dels docents, i no de les màquines, fer aprendre.

En tot cas, la motivació sempre és important per assimilar una llengua.

Sí, perquè el fet d’aprendre un idioma sobre el paper, o fent exàmens, no ens porta a un ús actiu del mateix. El disseny pedagògic ha de preveure les teories motivacionals de l’aprenentatge, i fer que hi hagi un ús actiu de la matèria. En altres paraules: el contingut que s’estudia ha de servir per superar reptes de la vida quotidiana, i no tan sols exàmens periòdics. En aquest sentit, la gamificació planteja situacions reals.

Estem preparats per a l’ús de la tecnologia a l’aula?

La tecnologia ja fa temps que ha entrat als centres educatius, però encara hi ha un alentiment en el seu ús eficient, per diversos motius. D’una banda, molts docents s’han de formar i reciclar, però, de l’altra, els alumnes també han d’adquirir, en determinats casos, certes competències digitals. La tecnologia és un aliat potent, però s’ha de saber utilitzar.

I si s’utilitza bé, ajuda.

Sí, perquè en l’àmbit acadèmic les eines digitals proporcionen uns entorns més rics, més atractius, i al mateix temps creen espais d’aprenentatge menys estressants.