"Viure del trial és complicat, és un esport minoritari"

Quin és el seu primer record amb una moto?

Quan el pare em va regalar la primera moto amb dos anys. La meva mare quasi es divorcia! Però ara és la meva fan número 1.

Quan va saber que s’hi volia dedicar?

En el moment que vaig començar a parlar i a saber el que deia. De petit, cada matí, abans de l’escola, volia anar en moto pel jardí i amb quatre anys vaig començar a competir a Veneçuela.

Què sent muntat a la moto?

Felicitat i llibertat. Encara que sigui la meva feina, cada dia que vaig en moto el gaudeixo més que l’anterior.

Quin és el seu somni?

Estar entre els cinc millors del món. És pel que lluito des del 2009, quan vaig començar a viatjar cada any a Espanya per entrenar més fort.

Per què es va mudar a Espanya el 2018?

És la Meca del trial. A més, Veneçuela era un lloc molt insegur i era difícil trobar-hi menjar. Cada mes i mig havíem d’anar als Estats Units a comprar coses tan bàsiques com el paper de vàter, que no es trobava als supermercats.

Què va suposar per a vostè poder viure a Espanya?

Poder venir i quedar-me va ser un somni fet realitat. Per fi podia entrenar cada dia, a cada hora... i participar en el Campionat del Món.

Com era el seu dia a dia a Veneçuela?

Es reduïa a anar de casa a l’escola i de l’escola a casa meva o dels meus avis. A certa hora de la tarda no podies sortir al carrer perquè era fàcil que et robessin, et segrestessin o et matessin.

A banda de l’entrenament físic, prepara la ment?

Fa un any que tinc un psicòleg per aprendre a concentrar-me. Pensava que era una cosa més, però la veritat és que he notat un canvi brutal. De fet, ha estat un dels millors anys per a mi i, en part, ha estat gràcies a això.

És difícil viure del trial?

És molt complicat. Hi ha molt poques ajudes perquè és un esport minoritari. Només els Top 5 del món poden viure tranquil·lament del trial. Has de moure’t buscant patrocinadors i, moltes vegades, gran part de l’ajuda ve dels pares. Des que vaig començar m’ha donat suport molta gent i des del 2010 m’ha ajudat la botiga Non Stop. Sense ells hauria estat molt més complicat.

De tant en tant, s’ha de pessigar per veure que tot és real?

Sí! Em sembla surrealista estar vivint, entrenant i competint amb els millors del món.