“La poesia va molt lligada al moment vital”

Com s’inicia a la poesia?

Sempre he estat de lletres i sempre m’han interessat les llengües. Escric des de sempre i vaig participar en un concurs als 17 anys.

Quina és la seva formació?

Quan vaig haver de fer una carrera vaig anar per les humanitats i vaig estudiar Traducció i interpretació a la Universitat Pompeu Fabra i també el màster en creació literària i el màster en assessorament lingüístic, gestió del multilingüisme i serveis editorials.

I ha treballat sempre en aquest àmbit?

Sí. Treballo com a assessora lingüística i dinamitzadora al servei de Política Lingüística del Govern.

Quina tasca desenvolupa?

Doncs corregim textos legals, lleis, decrets, normatives, a més d’altres textos. Treballem en equip i ja hi ha uns criteris. Quan ens arriba un text el cor­regim amb el que tenim establert. Treballar en equip ajuda molt.

Ha guanyat diversos premis, com el Martí i Pol de poesia.

Aquest premi té dues categories. El 2018 em van donar un accèssit, el 2019 vaig guanyar amb un recull de poemes, el 2020 vaig fer de jurat i el 2021 he guanyat amb el poema La sort.

Quins temes tracta?

Va molt lligada al moment vital. Tracto una mica tots els temes. Els primers no són iguals que els del 2016. Tracto amb la quotidianitat, sense res extraordinari. Potser des que visc a Andorra apareix més la natura perquè sempre t’inspira l’entorn, però és una combinació.

Fa servir un mètode per escriure o es tracta més de la inspiració?

Hi ha moments en els quals tinc més ganes d’escriure i hi ha temporades en què no escric res. Fer poemes per a mi és senzill perquè en qualsevol moment en puc fer un. Una novel·la, que en tinc una en projecte, sí que necessita més mètode.

I hi torna, sobre els textos?

A vegades escric poemes a mà i quan els passo els torno a revisar, canvio versos, soc una mica perfeccionista, però arriba un moment que penso que si serveixen per a un llibre i tenen prou cohesió ja els deixo.

Ha pogut escriure durant la pandèmia?

Quan estàvem confinats a casa vaig escriure una mica. La sort feia temps que l’havia escrit i es pot aplicar a la pandèmia i a aquest ressorgiment que vivim, perquè apel·la a l’esforç.

Com es du amb les xarxes socials?

Tenen una cosa bona, que és que arribes a molta gent i fa il·lusió que et llegeixi més gent.