“És una aposta arriscada però necessitava una empenta”

Necessitava un canvi així.

Després de deixar la federació em vaig adonar que necessitava quelcom més. Gràcies a Riera [amb qui va coincidir a l’FC Andorra] em va sorgir l’opció de marxar a Oliveira de Azeméis. Volen fer una escola de porters, ell va pensar en mi i tot ha quadrat.

Una experiència nova.

M’he arriscat, és evident, perquè a Andorra estava a l’Ordino, que els ho agraeixo tot, però pel meu cap rondaven altres coses. Soc ambiciós i és un projecte que l’agafo des de zero i intentarem donar-li la màxima professionalitat i entrega.

La seva tasca serà entrenar els porters de l’equip de futbol 7.

Sí i sobretot poder sentir-me bé i feliç en el dia a dia, il·lusionat amb la vida i amb aquest esport. Vull aprendre de la gent i que ells n’aprenguin de mi. Tot és qüestió de tenir bons estímuls i, com que no tinc família, m’he llençat a la piscina.

Des de la seva retirada li han faltat al·licients.

Això ha significat una empenta, sens dubte. De vegades cal tocar fons per saber on estàs i no estava passant un bon moment després de deixar la selecció i el futbol. No tenia motivacions, però després de recapacitar molt em vaig adonar que treballar amb porters m’omple i que volia fer això.

Una feina de futur, també.

No descarto d’aquí a uns anys, si m’acabo formant bé, poder arribar a Andorra amb uns títols sota el braç i poder seguir ensenyant tot el que he après.

Al seu cap hi ha, llavors, tornar al país.

No cregui. Ara és difícil pensar-ho perquè porto només uns dies a Portugal, però he de ser jo qui faci bona la decisió que he pres. Qui sap, potser em quedo aquí deu anys o només n’estic un parell. És d’hora per saber-ho i mai saps cap a on anirà tot.

Com és l’UD Oliveirense?

És un club petit, humil i que vol anar a poc a poc. Quan va sortir l’oportunitat vaig començar a mirar coses del primer equip, dels júniors i els cadets, i em vaig il·lusionar molt. Crec que puc aportar moltes coses a aquesta entitat.

Què els pot transmetre als joves porters de l’equip?

De mica en mica aniré veient com és l’estil portuguès o si n’hi ha un de definit. Al final has de marcar la teva línia i gràcies als entrenadors que he tingut a Andorra he pogut aprendre, millorar i evolucionar amb el joc de peus, corregir detalls que no estiguin bé i ajudar amb la meva experiència.

Quelcom més?

Sobretot, transmetre als joves que per a un porter és essencial saber prendre decisions.