“Enyorem molt poder tornar a tocar a les festes majors”

Quin va ser el seu primer instrument?

Va ser una guitarra espanyola que no tenia gaires cordes, però va aparèixer pràcticament de casualitat a casa. I m’entretenia jugant amb ella quan tenia sis o set anys. I més endavant, amb 13 anys, vaig entrar temporalment durant un estiu com a jardiner al comú d’Andorra la Vella i amb el primer sou em vaig poder comprar un baix vermell que encara avui guardo.

Ha tingut cap referent musical durant la seva infància?

Sempre m’ha agradat escoltar molta música. Jo anava tocant i de vegades feia alguna cover de rock català, que és el que més escoltava a casa amb grups com Sopa de Cabra o Santgraït.

Quan va deixar de concebre-ho com quelcom més que un ‘hobby’?

Tot va arribar quan vaig coincidir a la feina amb un company que va ser membre de la banda. El seu pare, que també havia estat músic, ens va ajudar molt i vam llogar un local per passar les tardes i fer versions. D’això ja deu fer uns 20 anys i fèiem tot tipus de música aportant cadascú els seus gustos.

I d’allà van sembrar-se les llavors de Komanem, oi?

Sí, perquè al local hi havia una bateria muntada però semblava abandonada, així que vam embolicar el Jordi, que era el seu propietari, quan ens van convidar a tocar una cover de Sopa de Cabra a L’Àngel Blau, que era una mítica sala que estava al costat de l’antiga caserna de bombers.

Tot el que ha vingut llavors s’ho esperaven o imaginaven?

Jo al principi no volia fer cap grup, només tocava per assajar cançons però hem anat fent i les coses han anat sortint. I, mira, ara estem centrats en el tercer disc perquè surti a la llum.

Abans, però, presenten avui el segon disc: ‘Nits en blanc’...

Sí, sí, sembla que aquest segon disc està maleït perquè el vam gravar a Encamp al novembre del 2019 i teníem la intenció de treure’l a la primavera, però després ja no vam poder fer res perquè ens van tancar.

Surt ara del congelador i gairebé es trepitjarà els talons amb el tercer disc.

Sí, quin remei, anem amb una mica de retard. En no haver-hi hagut concerts hem pogut fer música nova, però enyorem molt poder tornar a tocar com va passar l’any passat a les festes majors de Sant Julià.

La pandèmia els ha influenciat les lletres de les cançons?

Les lletres són temàtiques que ens inventem. Però és innegable que el que vius t’influencia perquè et decantes cap a la repressió que t’han imposat. Hi ha històries vinculades amb la pandèmia però són camuflades.