“Intento acostar-me al màxim al so del Renaixement”

Què proposa en el concert d’avui?

Faré un viatge cronològic per la música espanyola, francesa, italiana i anglesa del segle XVI, amb un seguit d’obres originàriament escrites per a tres instruments molt populars a l’època: la guitarra renaixentista, la vihuela o viola de mà, i el llaüt.

Com s’aconsegueix reproduir la sonoritat d’aquests instruments amb una guitarra clàssica?

El que faig en primer lloc és afinar l’instrument com es feia aleshores, ja que l’afinació no era la mateixa. Després, també abaixo una mica la tensió de les cordes. Intento acostar-me al màxim, en la mesura possible i amb instrument modern, a la sonoritat del Renaixement.

La manera de tocar també deu ser diferent.

Sí, perquè el so de la guitarra moderna té molta projecció, i aquí es tracta de buscar un timbre més càlid, més rodó.

I com s’aconsegueix?

Per exemple, en la forma d’articular les frases musicals. Has de tenir molt present com sonaria aquesta música amb un instrument original. Imitant aquest fraseig, la música cobra tot el sentit.

El repertori renaixentista per a guitarra ha quedat eclipsat per compositors posteriors com Sor, Tárrega, Rodrigo...?

És cert que durant molt de temps aquesta música va estar absolutament oblidada. El mateix Andrés Segovia, per exemple, es va cuidar molt d’ampliar el repertori per a guitarra fent encàrrecs a autors contemporanis. Tot plegat va fer que durant segles la música més antiga fos una gran desconeguda.

Com es va recuperar?

Hi ha un personatge importantíssim, que és Emili Pujol, musicòleg i guitarrista català del segle XX, que va fer una tasca extraordinària per rescatar tot aquest patrimoni musical i posar-lo a l’abast dels intèrprets. Va transcriure a notació moderna molta música que fins aleshores estava escrita amb tabulatura, no amb partitura.

Què recomana als guitarristes que es vulguin acostar a aquest tipus de repertori?

Sempre aconsello tenir uns coneixements historiogràfics mínims de l’època que estàs treballant. Quan fas música del Renaixement t’adones que els compositors utilitzen recursos similars a l’hora d’expressar-se. Una cosa que, més tard, i sobretot a partir del Romanticisme, canviaria totalment amb segells més personals.

Com valora el cicle ‘La cultura no s’atura’?

És una bona mostra de l’esforç de programadors i artistes per seguir endavant. El que més m’agrada del cicle és la diversitat d’estils i formats. I això és molt positiu per al país.