“S'ha de tenir el cap moblat per fer quelcom així, sí”

Arribar a l’Antàrtida remant?

És una aventura de tres parts. Una, ser la primera persona que travessa l’Antàrtida remant i en solitari des del sud de la Patagònia, uns 1.000 quilòmetres.

No pot negar que li agrada el risc.

La dificultat que té és que es fa per l’oceà temut, l’Antàrtic, amb el punt de pas pel cap d’Hornos, el punt més austral de l’Amèrica del sud continental. És la part més arriscada perquè és on entren vents huracanats i onades de 12 metres.

Deia que la sortida tenia més parts.

Sí, perquè un cop arribi a l’Antàrtida vull emular l’expedició que va fer fa més de 100 anys l’aventurer Ernest Shackleton, des de l’illa Elefant fins a Geòrgia del Sud, afegint una vela a l’embarcació. La tercera part, acabar travessant a peu i amb esquís des de l’oest de l’illa fins a l’est.

S’ha de tenir una mentalitat de ferro.

El cap s’ha de tenir ben moblat i tenir una fortalesa mental especial, sí, per afrontar una aventura d’aquest tipus. Si no tens perseverança, tenacitat i determinació es fa impossible perquè es passen dies durs. A més, he decidit fer l’expedició sol per prendre, bé o malament, les meves decisions.

I tenir capacitat per patir.

Absolutament. Hi ha dies que surt tot rodó i d’altres que ho tens tot en contra. Capacitat de patiment i d’adaptació, perquè t’has de saber adaptar al mitjà, aprendre a descansar i estar atent a tot les 24 hores.

Una expedició que s’ha hagut d’ajornar al desembre.

Per endarreriment de logística i quan l’embarcació estava ja a punt per començar l’expedició, el grup es va veure afectat, jo entre ells, per la covid. Vam haver de passar 17 dies de confinament.

Li deuen dir sovint que està com un llum.

És cert que hi ha quelcom genètic en tot això. Existeix el gen descobridor i hi ha persones que el tenen i que volen anar a zones inhòspites i que, constantment, volen descobrir aventures.

I amant de la muntanya, però no li ve del bressol.

La vaig descobrir quan em vaig començar a aficionar als raids d’aventura, farà uns 25 anys. Fer travesses d’hivern, córrer per la muntanya, bicicleta i, fins i tot, esquí es va convertir aviat en part important de la meva vida.

Andorra, el seu paradís.

M’encanta per descansar i per entrenar. Hi vinc sovint, normalment a l’hivern, i m’agrada moltíssim perquè hi tinc amics i sempre hi ha neu.