“Cal visibilitzar més l'art de la fotografia a Andorra

Com va descobrir el món de la fotografia?

Sempre m’ha agradat molt la fotografia. Quan era petita ja agafava la càmera del pare i feia fotos.

Sempre ha tingut clar que volia formar-se en aquest camp?

Sí. De fet, a l’hora de triar carrera vaig decidir-me per Publicitat perquè s’hi tracta la fotografia, però el meu pare em va dir: “Si vols dedicar-te a la fotografia, estudia fotografia”, i vaig fer-li cas.

Divendres a les set de la tarda presenta a la Galeria Taranmana, a Escaldes, ‘Comiat diferit’, un fotollibre dedicat a Sergi Mas. Què ha après durant el procés de creació del llibre?

Moltes coses! És una persona amb un munt de coneixements. No sé com pot tenir tanta informació al cap. És una font inesgotable de cultura pirinenca i història d’Andorra. També va interessar-me molt com treballa.

En què treballa darrerament?

Preparo un projecte en què relaciono l’assetjament que pateixen moltes dones al carrer amb les caceres de bruixes. Paral·lelament, participo com a assistent de la fotògrafa Marta Fàbregas en uns tallers de fotografia en presons de dones de Catalunya que organitza la Fundació Setba. Són sessions d’una hora i mitja a la setmana durant deu setmanes.

Què és el més important que ha après, d’aquesta experiència?

Abans d’entrar a la presó per primera vegada, em pensava que era una persona desconstruïda i sense prejudicis, però un cop allà no vaig poder evitar sentir una mica de nervis. Aleshores vaig adonar-me que sí que tenia moltes idees preconcebudes sobre les dones que són a la presó. N’he après moltes coses, d’aquestes dones, i elles estan molt agraïdes que nosaltres hi anem a fer el taller.

Avui dia tothom pot fer fotografies amb el mòbil i exposar-les públicament a la xarxa. Com s’ho fan els fotògrafs per aportar alguna cosa diferent en aquest mar d’imatges?

Si més no dins del col·lectiu de fotògrafs en què em moc jo, s’estan recuperant moltes tècniques analògiques que han quedat relegades amb l’expansió de les càmeres digitals. Hi ha una voluntat de tornar a l’expressió més primitiva.

La fotografia està prou reconeguda com a art a Andorra?

No. Ara tot just es comença a reconèixer a Barcelona i aquí anem un pas enrere. Cal visibilitzar més l’art de la fotografia a Andorra.

Ha viscut i estudiat a Alema­nya. Allà és diferent?

I tant! A les ciutats hi ha moltes galeries i revistes de fotografia i, sobretot, feina.