“La Covid-19 no ens ha de fer oblidar la crisi migratòria”

Quin és el fil argumental de l’obra?

Volem oferir una mirada a la crisi dels refugiats al Mediterrani, i la manera com Europa ho gestiona. I ho fem a partir d’uns fets molt greus que van succeir en la vida real.

Què va passar?

L’octubre de 2013, els guardacostes italians i l’exèrcit de Malta van rebre reiterades trucades de socors des d’una barcassa amb immigrants a la deriva. Les dues administracions van discutir durant hores sobre qui se’n feia càrrec, i l’embarcació va acabar naufragant. Aquesta és la base de l’obra, però també incorporem altres textos.

Quins?

Fragments de la novel·la Quanta, quanta guerra, de Mercè Rodoreda, que parla d’una altra crisi de refugiats: la de la guerra civil espanyola.

Dues històries distants, però amb molts punts en comú.

Sí, els paral·lelismes entre totes dues fan que funcionin bé plegades. Martí Costa, que és qui ha ideat l’espectacle, ha unit a la perfecció els dos relats.

Podem parlar de racisme institucional?

No sé si de racisme, però sí d’abandonament. Cal denunciar el mal ús que es fa del protocol i de la burocràcia per desatendre unes persones que necessiten una ajuda immediata i que s’estan jugant la vida.

Com va sorgir l’oportunitat de participar en el projecte?

El Martí i la Núria Bonet van estrenar l’obra el 2018 a Barcelona, amb una altra actriu. La proposta va guanyar el premi del públic del festival Píndoles, i sorgir l’oportunitat de fer una gira. Durant aquesta gira em proposen d’entrar en el repartiment, ja que l’altra intèrpret va decidir marxar per centrar-se en altres coses.

L’obra es va estrenar en plena crisi migratòria. La qüestió ha perdut vigència amb els anys?

És cert que l’aparició de la Covid-19 ha fet que totes les altres notícies s’hagin vist desplaçades. És comprensible, però això no vol dir que la crisi dels refugiats no segueixi sent una realitat. Encara avui molta gent intenta travessar el Mediterrani, perquè cada vegada hi ha més pobresa als seus països, agreujada també per la pandèmia. La Covid-19 no ens ha de fer oblidar la crisi migratòria.

El coronavirus ha potenciat els espectacles de petit format? En realitat la crisi cultural ja fa anys que s’arrossega, i això fa que moltes companyies teatrals ho tinguin difícil per tirar endavant muntatges de gran format. El microteatre és interessant per explicar determinades històries, però cal que la varietat de propostes escèniques sigui el més àmplia possible.