“Ser al Freeride World Tour ja és com jugar amb els grans”

Ha rebut una invitació per participar al Freeride World Tour (FWT) d’Arcalís.

Estic molt content, quan m’ho van dir estava com un nen petit de feliç i fins i tot estava tremolant.

Com ho afronta?

Sincerament, no m’he parat gaire a pensar-ho. No vull posar-me cap pressió ni cap meta, més enllà d’intetar acabar, i si ho aconsegueixo i després faig un bon resultat, genial.

Ha participat a proves del Freeride World Qualifier i del Freeride Junior Tour, però imagino que això és d’un altre nivell.

Sí, poder ser al Freeride World Tour ja és com jugar amb els grans.

Pot beneficiar-lo el fet de competir a casa?

Potser sí pel que fa a estar més relaxat o tenir més suport, però en l’àmbit tècnic no ho crec perquè tots els riders tenen el nivell i no els cal haver esquiat aquí per conèixer la cara. Al final també s’han fet ja moltes curses i saben quines pedres poden o no agafar.

Mentalment, suposo que sí.

Sí, puc estar més motivat perquè molta gent vindrà a veure’m. Per exemple els meus companys de treball, o amics que estudien a Barcelona i vindran a veure com competeixo. Al final, això fa molta il·lusió.

Tenen ja una idea de quan podria ser la competició?

Hi ha la finestra entre el 30 i el 5, i estem esperant.

Ja ha fet un parell de proves aquest gener, quines sensacions té?

A l’última vaig acabar amb una mica de mal sabor de boca perquè vaig caure dos cops per errades meves, però això tampoc m’ha fet decaure mentalment perquè sé que és una oportunitat que no tindré cada dia. Crec que mentalment arribo millor que mai quan em van dir que tenia la invitació.

El gran objectiu a llarg termini és fer el circuit sencer del Freeride World Tour?

Sí. El primer era poder entrar al circuit i fer alguna prova, ja fos amb invitació o de qualsevol manera, i ara el proper seria tenir els punts per fer tot el circuit i poder quedar-m’hi.

Es posa alguna data per aconseguir-ho?

No, perquè al final hi ha molta gent amb més edat que jo que hi ha entrat. El que he de fer és entrenar fort, treballar, tenir una mica de sort i que surti.

Com va començar en el ‘freeride’?

Amb el meu pare i el Dani Fornell a l’ECA (Esquí Club d’Andorra). Era el meu entrenador i va ser qui em va empènyer cap al freeride, però vaig seguir fent esquí alpí fins als 16 o 17 anys per guanyar tècnica.