“El naufragi és una excusa per posar-nos el mirall al davant”

No és la primera vegada que està nominat als Premis Gaudí. Què suposa per a vostè?

Estic molt content. Tenim 12 nominacions. És un reconeixement important per a la pel·lícula. Espero que tinguem sort i ens puguem endur algun guardó i que això sigui una empenta per al film. Estaria bé tenir més difusió, ja que realment ha estat poques setmanes a la cartellera dels cinemes. Potser pot servir perquè la tornin a programar en algunes sales.

‘El ventre del mar’ ja va triomfar aquest estiu al Festival de Màlaga, on es va endur sis Biznagas de Oro. Quins creu que són els elements que fan que aquest film destaqui?

És una pel·lícula que és molt d’autor i als festivals està agradant molt perquè té una narrativa diferent. Pel que fa a fotografia i disseny artístic penso que també destaca i en l’àmbit interpretatiu s’allunya bastant de l’estàndard al qual estem acostumats. Penso que proposa una cosa nova.

Crida l’atenció la tonalitat de la pel·lícula, que s’apropa al blanc i negre. Què ho fa que d’altres pel·lícules actuals com ‘La vampira de Barcelona’ apostin per aquest recurs?

És cert que s’estan fent força produccions en blanc i negre i no sé a què es pot atribuir. En el cas d’El ventre del mar està fet com a mitjà per ajudar a entendre la pel·lícula. Tot i això, no renuncia a uns tocs de color sèpia. El color és un recurs més.

El film tracta l’episodi històric del naufragi de la fragata francesa ‘Alliance’ el juny del 1816. Tot i això, la pel·lícula va més enllà perquè proposa una crítica social a partir de la inclusió d’imatges actuals on podem veure, per exemple, refugiats…

El naufragi del rai de la Medusa és una excusa més per posar-nos el mirall al davant i fer-nos adonar que dos segles després seguim exactament igual. Està passant el mateix. Només cal veure el drama que s’està produint al mar Mediterrani. Cada vegada el tema de les persones desplaçades és més complicat. La pel·lícula és una reflexió sobre l’ésser humà i les conseqüències de trobar-se als límits de la supervivència.

‘Incerta glòria’, ‘Pa negre’... ja són cinc pel·lícules en les quals ha treballat amb Agustí Villaronga. Com ha estat el retrobament?

Som molt amics i a l’hora de treballar es nota, perquè hem passat molt de temps junts i ens coneixem molt bé. Intuïm una mica el que vol l’un de l’altre. Van ser tres setmanes de rodatge a Felanitx (Mallorca) en un lloc que era un antic celler de vi. Està rodat tot allà. Amb l’Agustí tenim com una mena de connexió i això ajuda molt a l’hora de treballar. Va ser tot molt fàcil.