“Avui dia és difícil fer jazz a Andorra i a tot arreu”

Com neix aquest projecte?

Quan estava acabant els estudis superiors de piano jazz a Barcelona vaig decidir dedicar el treball de final de carrera al Festival Internacional de Jazz que se celebrava fa anys a Escaldes-Engordany. Arran d’aquesta recerca, l’Anna Garcia, del departament de Cultura del comú, em proposa fer un concert amb temes propis al cicle Colors de Música. Els temes d’aquell recital són els que ara trasllado al disc.

L’antic certamen escaldenc té un pes important en aquest treball?

Sí, de fet un dels dos grans objectius del disc és reivindicar-lo a través de temes originals però que estan inspirats en la música d’alguns dels grans artistes que hi van passar. Sense el festival, aquest disc no existiria.

Un festival com aquell seria viable actualment?

Crec que sí, però com sempre tot depèn de la voluntat política. El Sax Fest és un bon exemple: una iniciativa que funciona i en la qual, segons la meva opinió, caldria invertir encara més.

Ha parlat de dos grans objectius del disc. Quin seria l’altre?

Potenciar els músics i els professionals del territori. Tot el procés per fer l’àlbum, des de l’enregistrament fins al disseny gràfic o els serveis audiovisuals per als videoclips, compta amb la participació de persones del país o del Pirineu.

Per tant, els músics que l’acompanyen són tots d’aquí?

O d’aquí o molt vinculats amb Andorra. Com el saxosolista Baptiste Herbin, que és una primera figura mundial i ve cada any pel Sax Fest. També hi ha el baixista Toni Fernández, que és d’Escaldes, Kike Pérez, bateria urgellenc, i un quartet de saxos liderat per l’Efrem Roca, amb Silvia Gil, David Amat i Jesús Real. A més, un parell de temes els he gravat amb la meva germana, la violoncel·lista Carolina Bartumeu.

Quan podrem escoltar el disc?

La presentació serà al mes de maig, en concert. Però la gravació, tant en format físic com digital, sortirà abans. Espero que a final de febrer ja estigui tot a punt per al llançament.

És complicat fer jazz al país?

Avui dia és difícil a Andorra i a tot arreu. La tendència del consum de música ràpida s’imposa cada cop més, amb gèneres com el reggaeton o l’electrònica, que no requereixen gaire implicació per part de l’oient. Encabir el jazz enmig d’aquest panorama no és gens fàcil.

Hi ha prou oferta formativa de música moderna a Andorra?

Sí, és molt àmplia i molt bona, però paradoxalment és difícil obtenir titulacions que estiguin homologades i es puguin convalidar a fora. Una cosa que cal solucionar i que no passa amb la música clàssica.