Marc Camardons
“'Estàtua de sal' per a mi va ser com un 'curtteràpia'”
La vocació per explicar històries el va dur a estudiar a l’ESCAC, on ara es troba fent un màster especialitzat en direcció. Demà presentarà a la sala la Buna d’Ordino el curt ‘Estàtua de sal’, una història d’amor i de descobriment sexual.
Marc Camardons
Un curtmetratge pot néixer de moltes inquietuds. Aquest, concretament, parteix del procés de superació d’una història de desamor personal…
Es basa en la meva història i la d’un conegut. Per a mi va ser com un curtteràpia que em va ajudar a superar un desamor. Quan estàs molt malament escriure sempre va bé. En el meu cas, faig cinema. Jo faig teràpia amb els guionistes. Els traumes que tenim els posem a la pantalla! [comenta fent broma].
Al text en què presenta ‘Estàtua de sal’ comenta que es proposava explicar una lluita d’ideals. A què es refereix?
Jo no considero que faci cinema polític com a tal però hem de tenir clar que el cinema que fem sempre reflecteix certes idees. Ara estic centrant el meu cinema en la comunitat queer.
El relat s’ubica en un seminari de final dels anys cinquanta. Per què aquesta tria?
Volíem situar la història en un escenari de postguerra. La idea era fer un retrat de l’Espanya o la Catalunya dels anys cinquanta... Mostrar una mica tota aquesta gent que va anar a aquests centres per falta d’opcions.
I tot això ho representa a partir d’una estètica molt barroca…
Tenim molts referents pictòrics: artistes del Cinquecento italià, Caravaggio pel tema de la llum, Tintoretto, l’escultor Bernini… aquest darrer ens ha servit molt per a les posicions dels actors.
Diuen que van dormir poc durant la gravació... Com va ser concentrar el rodatge en tan sols dos dies?
Ho vam fer tot en un cap de setmana perquè no deixava de ser una pràctica per l’ESCAC. Vaig dormir dues hores en dos dies! Rodàvem des de les sis del matí fins a la una de la nit. Tot i això, va ser molt divertit.
En quines localitzacions van rodar?
A la biblioteca de l’arxiu de la Universitat de Barcelona, on hi havia llibres d’abans del 1500, en un escenari espectacular de Vic, a Sabadell... Vam fer una mica un puzle amb vàries localitzacions.
En quin punt del circuit es troba actualment el curtmetratge?
Ja portem un any de festivals. Hem projectat a l’Ull Nu, en un Festival de Venècia, a Hong Kong fa un mes… hem fet un bon recorregut de festivals. Ara estem contents de poder mostrar-lo aquí. Ve un altre tipus de públic.
Per quins elements creu que destaca als festivals?
Potser l’estètica, el missatge i la càrrega ideològica. Fem una reivindicació LGTBI bastant explícita. Hi ha moments bastant forts. El final també funciona molt bé i és molt potent.