Alícia Luño
“Hi ha el compromís públic de reforçar el talent andorrà”
Formada en els àmbits del dret i la gestió cultural, Luño treballa actualment a l’àrea de producció del Museu Carmen Thyssen. Avui presenta la primera exposició en solitari a l’oficina de turisme del Pas de la Casa.
Avui presenta ‘Epifanies i falsos déus’ a l’oficia de turisme del Pas de la Casa. És la seva primera exposició de pintura en solitari?
Sí, i em fa molta il·lusió! He participat en altres projectes artístics, però aquest és el meu debut en solitari.
Què hi podran trobar, els visitants?
Són quadres fets amb pintura acrílica. El tema que els recorre és la substitució del món real per la representació. També hi reflexiono sobre la importància que donem a aquestes representacions, que sovint adorem com si fossin déus.
Com va endinsar-se en el món de l’art?
De petita ja m’agradava pintar i dibuixar. Més tard vaig estudiar dret i gestió cultural, però sempre he tingut clar que volia integrar l’art d’una manera o una altra a la meva vida i carrera professional.
I l’ofici, on l’ha après?
Soc autodidacta.
S’ha plantejat mai dedicar-se professionalment a la pintura?
Ara mateix no m’ho plantejo. És molt difícil viure’n i m’agrada molt compaginar la carrera professional amb l’afició per la pintura. Treballar al Museu Carmen Thyssen és un regal perquè em permet estar en contacte amb el món de l’art i conèixer l’obra de molts artistes.
Quan pinta? Té algun ritual?
Sempre tinc a la vora la tauleta tàctil. La pintura digital és una meravella perquè et permet treure’t el mono quan tens ganes de pintar i no tens els pinzells a mà. La tauleta em va molt bé per fer esbossos i provatures. Un dia a la setmana o cada quinze dies treballo sobre el llenç.
Quins són els seus referents artístics?
M’agraden molt el moviment simbolista de final del segle XIX, pintors com Gustave Moreu i Odilon Redon, i l’abstracció contemporània. Si hagués de citar un nom diria Jean-Michel Basquiat.
Creu que les institucions públiques i del país donen prou suport a la cultura?
Hi ha una intenció palpable de promoure el sector cultural i el compromís públic de reforçar el talent andorrà.
Què recomanaria a un jove que vol dedicar la seva carrera a l’art?
No és fàcil viure de la teva obra, però avui dia també hi ha molts canals que pots aprofitar per difondre el que fas. Abans l’accés a la visibilitat pública estava molt més restringit. Les xarxes socials són un instrument magnífic per donar a conèixer la teva obra. Si tens la passió per l’art i t’hi esforces, sempre trobaràs oportunitats.