Alèxia Lladó

“Espero poder guanyar el Campionat d'Espanya”

Campiona de Catalunya per segona edició consecutiva. Membre de l’Andorra Women Trial Team i de 20 anys, espera poder fer més curses del Campionat del Món aquest any i mantenir-se entre les millors de la categoria de Trial 2.

Alèxia Lladó

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Campiona de Catalunya per segon any consecutiu.

Ha estat un campionat positiu i he pogut ser constant i regular, que és el més important, i assistir a totes les curses. L’any 2019 vaig ser subcampiona, l’any passat el vaig aconseguir per primer cop i al novembre vaig sumar el segon a Castellolí.

Al d’Espanya també has fet bona temporada.

He repetit podi, igual que l’any passat, i he estat tercera. Va ser una llàstima perquè a la darrera cursa anava segona i tenia opcions. De fet, vaig acabar a només dos peus de diferència del segon lloc.

I va ser una cursa accidentada, la de Cal Rosal.

Sí, sí, em va passar de tot! Vaig punxar i vaig acabar la prova sense roda davantera. Així que acabar tercera al campionat d’Espanya va estar prou bé.

Guanyar el proper ho deus tenir com a gran repte.

És una de les grans il·lusions per a la temporada que ve, poder ser campiona d’Espanya de la meva categoria. A més, vull repetir per tercer cop el campionat de Catalunya i el campionat del Món poder pujar una mica.

Debut a la Copa del Món, a casa, i signes un 17è lloc.

Va ser un campionat molt especial, evidentment. Fer un gran resultat a casa, amb la gent, és molt important. De cara a l’any que ve no demano entrar entre les cinc primeres perquè hi ha un nivell molt gran, però sí que m’agradaria millorar la 17a plaça.

Has pogut complir els objectius marcats a principi de curs?

Vaig començar la temporada molt desmotivada i no esperava, sincerament, els resultats que he aconseguit. Em faltava trobar una empenta que m’ajudés i els resultats que anava aconseguint em van animar.

Desmotivada? No ho hauria pensat.

Estic a l’últim any de batxillerat i em trobava una mica col·lapsada amb els estudis. Em costava molt organitzar-me, compaginar-ho amb el trial i gestionar el meu temps i, en entrenar menys, em desmotivava.

El trial és constància.

Absolutament. I és una sensació estranya perquè, quan ho deixes poc temps, tornes després amb molta més força. És un esport que demana molta concentració i, des de fa un temps, per a mi, la concentració és un entrenament més.

Què ha millorat com a pilot en els darrers anys?

Saber controlar els nervis, ja que abans era un hàndicap molt gran perquè em ficava molta pressió i jo mateixa em limitava. Ara vaig més tranquil·la.

tracking