“L'objectiu no era fer cim, sinó gaudir i compartir l'aventura”

Com s’ha gestat el documental?

Els últims anys m’he focalitzat en l’alpinisme i he estat en expedicions a l’Himàlaia i m’atreia la idea de fer un 8.000. Amb un grup d’alpinistes joves del Pirineu em vaig animar quan m’ho van proposar. Un amic em va ajudar a donar la paga i senyal per confirmar la plaça a l’expedició i em va dir: “Jo poso el dipòsit i ja ens buscarem la vida.”

Però amb això no n’hi havia prou, com van aconseguir els diners que faltaven?

Quan em van proposar de fer l’expedició jo no tenia els diners per pagar-me els dos mesos que havia de passar al Pakistan. Vaig gastar totes les vacances, vaig demanar una excedència i vaig muntar un crowdfunding per pagar una part del que necessitava. Vaig vendre la furgoneta i vaig aconseguir un parell de patrocinis.

Com s’ho va fer per arribar a temps?

Jo tenia un pressupost de 2.000 euros per fer un altre projecte i de cop havia d’aconseguir-ne 10.000. En dos mesos ho tenia tot però va costar sang, suor i llàgrimes arribar-hi.

Per què van escollir fer un cim al Pakistan?

Les muntanyes són molt més remotes i els tràmits són més complexos. Hi ha tota una sèrie d’impediments que eviten que trobis grans aglomeracions i que el repte sigui més gran. Quan fas un cim d’aquest tipus l’afrontes amb el que tens.

I el missatge del documental?

Que l’objectiu no era fer el cim sinó gaudir i compartir l’aventura i el camí. Vaig anar a aquella expedició no per fer cim, sinó per culminar un procés de molts anys de preparació i sobretot per passar-ho bé.

Com es va aficionar a viatjar amb pocs recursos?

Arran de la mort de la meva mare vaig marxar a fer el camí de Santiago en bicicleta per intentar superar-ho i afrontar la situació. Des de llavors soc aficionat a l’aventura, a ser autosuficient, dormir amb una tenda de campanya i passar tres mesos viatjant amb la bici i no dependre de ningú.

Què és el més atractiu?

Definitivament l’aventura i els imprevistos, conèixer gent que et pot donar un cop de mà o conèixer a algú que et pot proporcionar un lloc on dormir i anar-se movent en funció d’aquestes casualitats.

Què ha significat portar aquesta vida nòmada?

Molta gent va a teràpia o fa esport. Per a mi la teràpia per superar una situació com la mort de la meva mare va ser fer aquests viatges i haver-me de preocupar pel dia a dia és el que m’ha ajudat a trobar-me a mi mateix.